Europa torna a excitar-se amb la persecució de la oposició a Rússia. I hom, com a català, s’admira. Al FAZ del 4.09.19 (pàg. 8) hi ha un curt article de Reinhard Veser (estudis d’eslavística i expert en temes sobre l’Europa de l’est). Allà hi diu: “…han estat condemnats a presó els primers participants en les protestes d’aquest estiu”. El mateix va passar i passa a Catalunya i hom gairebé ni en fa esment.

“…Els retrets de la fiscalia són dubtosos, però fins i tot si l’acusació tingués raó, les condemnes serien d’una duresa fora de mesura”. Això passa contínuament a Catalunya des de fa dos anys, i no pas solament en l’escandalós procés contra els presos polítics, però pocs, molt pocs, en diuen a Europa un escàndol.

“…Un dels condemnats ha d’anar dos anys a la presó, perquè diuen que, dins del batibull , va donar una empenta a un policia, quan les forces de seguretat amb brutal violència pegaven i detenien manifestants…” Això també va passar a Catalunya l’octubre del 2017, i persones que només es defensaven són acusades de rebel·lió.

“…En aquest procés no s’ha tractat d’esbrinar la veritat i de castigar delictes, sinó d’intimidació…” I això passa com l’anell al dit a totes les accions jurídiques de l’estat espanyol contra els catalans, tant contra els destacats com contra senzilla gent del carrer, que han gosat defensar-se de les mesures arbitràries espanyoles.

Europa (la política i la premsa) reacciona indignada amb raó si Rússia o Turquia (per citar només els dos escenaris més propers fora de la UE) trepitgen els principis fonamentals de la democràcia. Però si passa el mateix dins de la Unió,  quan a la venjativa justícia espanyola li va bé qualsevol cosa (fins i tot mentides i perjuris dels testimonis de l’acusació) per intentar ofegar la protesta massiva dels catalans, llavors hom diu que és un problema intern espanyol i no posa en dubte els retrets contra els acusats. Això, senzillament és jutjar amb mesura diferent. Es indignant i injust. I això està en camí de canviar seriosament l’actitud dels catalans envers Europa, d’un poble entusiasta proeuropeu, en un d’escèptic que la rebutja.

I ara a un altre cas de jutjar amb mesura diferent, aquesta vegada dins d’Espanya. Durant les setmanes abans de les darreres eleccions al Parlament espanyol, l’any passat, i a causa de decisions de l’anomenada justícia espanyola contra els presos polítics, a tot arreu de Catalunya es van penjar llaços grocs públicament. També a l’edifici del govern de Catalunya, a Barcelona, va ser penjada al balcó principal un domàs amb llaços grocs. La Junta Electoral espanyola va ordenar que ho treguessin “com a propaganda improcedent”. El cap de govern català de primer es va negar a seguir aquestes instruccions, i més tard ho va substituir per un altre domás amb llaços blancs i un text de defensa de la democràcia. Ara s’ha presentat acusació de “desobediència” contra el President Torra i el 25 de setembre s’ha de presentar davant del tribunal. Una possible sentència podria ser la seva inhabilitació per un parell d’anys i així un procediment indirecte per destituir un home que per a Madrid és incòmode. De moment Torra ha presentat recursos legals en contra i encara no és clar si es negarà a presentar-se al jutjat. I aquí cal saber el següent: la Junta Electoral espanyola no té ni la més mínima atribució per donar cap instrucció u ordre a cap president d’una Comunitat Autònoma, i ha anat més enllà de les seves competències. A més (i aquí ve el mesurar diferent) no ha dit res contra algunes formes de la campanya electoral de l’extrema dreta (com p.e. banderes espanyoles amb l’escut prohibit  del temps de Franco). L’acusació contra Torra és una gota més de l’oli que vessa Espanya en el foc del conflicte.

Molts catalans tenen la mirada posada en Hong-Kong. I possiblement Catalunya pot ser aquesta tardor un Hong-Kong al cor d’Europa. Si llavors encara se seguirà jutjant amb mesura diferent?