Les lectures d’avui ens donen una doble panoràmica de la realitat de l’Església. Les dues primeres parlen de la seva edificació, sempre sobre la pedra angular de que ens parla Pere, referint-se a Jesucrist. La narració dels Fets ens mostra uns dels primers conflictes de l’Església primitiva, aquella visió idíl·lica de germanor, la realitat quotidiana ens diu que més aviat era un ideal a assolir que un fet estable. L’evangeli, en canvi, ens parla del Crist com a Camí que ens porta al Pare.
El text de l’evangeli que hem llegit avui, al igual que els textos que llegirem els diumenges que falten per arribar a la Pentacosta, l’evangelista Joan els posa immediatament abans de la Passió. El text que acabem d’escoltar reflecteix, doncs, l’estat d’ànim dels apòstols, els quals, per les paraules de Jesús, presenteixen que quelcom molt greu està a punt de succeir i estan consternats: Jesús acaba d’anunciar que seria traït, que allà on Ell va ells no el poden seguir i que Pere el negarà.
És en aquesta atmosfera angoixant quan Jesús els hi diu: “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi”. Els hi diu que se’n va a preparar-los una estada, i la pregunta de Tomàs és obvia: “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta? La resposta de Jesús és d’una gran densitat teològica: “Jo sóc el camí, la Veritat i la Vida: ningú no arriba al Pare sinó hi va per mi”.
Tomàs li havia dit que no sabien el camí: Jesús contesta que el camí és Ell. Tomàs havia dit que no sabien on anava: Jesús en la seva resposta els hi diu que va al Pare i que va a preparar-los un lloc. Un lloc a la casa del Pare. Poca cosa sabem de com és aquesta Casa del Pare, perquè Déu no ens ho ha revelat. Però sí que sabem, parlant en llenguatge humà, que és el mateix lloc que Déu ha preparat per al seu Fill Jesús.
Però Jesús no és un camí, Jesús és el Camí, i Jesús és la Veritat, perquè Ell, en tant que Fill Déu encarnat, és l’expressió veritable i perfecta de Déu Pare, ja que Ell i el Pare són u : “El qui m’ha vist a mi, ha vist al Pare”, li diu Jesús a Felip. “Jo he vingut a donar testimoni d’aquell que m’ha enviat”, és a dir, del Pare. I també és la Vida, perquè a través de la seva persona, Jesús, posa als creients en comunió amb Déu que és la plenitud de vida veritable. Per això, Jesús pot afegir: “Ningú no arriba al Pare sinó és per mi”.
Jesús, el Verb de Déu encarnat, amb els seus ensenyaments, ens indica d’una manera explícita el camí per anar al Pare. Però amb les seves obres, Ell mateix va al davant fent aquest mateix camí: un camí de servei, d’entrega als altres, de renúncia a un mateix. Podem dir que identificant-nos amb Jesús, complint el que ens mana per amor a Ell i participant de la l’eucaristia – on Jesús se’ns dóna com aliment i ens comunica la seva mateixa vida – és com el seguirem millor i anirem a l’encontre del Pare fent camí al seu costat.
