Un cop passada aquesta mala recalada en una mala badia, la travessia cap a Itaca continua. La nau prossegueix, però, migrada de forces i amb recels mal apanyats entre els navegants, i amb un vent molt minso –la constatada manca d’una majoria política i suport social suficients- per a navegar sense penúries. I encara, amb la mar gens encalmada i amenaçant tempestes: l’estat pot enfonsar econòmicament el vaixell com i quan vulgui, i des del punt de vista penal i administratiu està disposat a empaitar polítics i funcionaris, i qui sap si particulars, si es decidissin a no obeir algun aspecte legal estatal.

Però si es vol arribar a la convocatòria d’un referèndum, en els següents mesos caldrà explicar els avantatges i els riscos de la independència, involucrant molta més gent en aquest projecte d’il·lusió col·lectiva, que ho és també de justícia, llibertat i prosperitat. En aquest sentit la redacció participada de la proposta de la futura constitució pot ser una eina molt eficaç. I sempre i en qualsevol pas i cas, mantenir la màxima exigència en la democràcia i el civisme del procés, es miri per on es miri, del dret i de l’inrevés. Aquesta arma és l’única que pot obrir la porta a la participació imprescindible en el procés de les cancelleries del món civilitzat.

Àdhuc en el moment del xoc amb la legalitat espanyola –el qual ha de succeir inevitablement en algun moment perquè forma part del procés- s’haurà d’evitar que esdevingui en un punt cabdal de la constitució i l’ordenament espanyol, limitant-se a un tema menor però inqüestionable, de manera que sigui l’Estat el qui doni el pas en fals amb una reacció desproporcionada davant d’una decisió justa i democràtica del Parlament. Això és el que portarà la comunitat internacional a pressionar l’Estat espanyol a negociar un referèndum vinculant per a resoldre el contenciós amb Catalunya.