Sota l’ombra del roure van escriure la seva història. Llàstima que no es conformessin en recordar-la i prou.

Un deliciós relat de la Rosa Lozano que no es pot deixar de llegir.

 

LIMERICK A ALTRES FORMES DE VIDA

 

Un roure bell al vell terra arrelat,

formós i esvelt com una obra d’art,

amb branques d’ànima esqueixada

i fibres d’escorça masegada,

es planyia de no haver nascut a Mart.

 

En Marc i la Laia passegen, agafats de la mà, el seu amor adolescent. Fa una nit de primavera amb un cel tan net, que permet observar el firmament com un mantell infinit sobre els seus caps. Amb aquesta excusa, han pujat dalt d’un turó i han estès la manta sota un roure solitari. Porten a la motxilla un mapa de constel·lacions, un parell d’entrepans i fruita per si els ve la gana, però el cert és que tenen l’estómac ple de papallones d’amor i és ben probable que tornin a casa sense haver fet ni un mos. Ja han localitzat, entre petons, carícies i tocaments, l’Ossa Major, el Cinturó d’Orió i Andròmeda. Tanmateix, ben aviat, deixen de buscar i s’entreguen amb més cos que ànima al veritable motiu que els ha dut allà: el desig de deixar anar com una tromba la cascada de fluids corporals i hormones delirants que farà baixar, a la fi, la temperatura de la seva sang que bull com un brou nadalenc. La Laia és sobre en Marc xarrupant-li el coll mentre li descorda els texans quan, de sobte, en Marc s’incorpora com si tingués una molla allà on els mortals de més edat només hi tenim les lumbars trinxades:

–Laia, tia, para. Has vist allò?

–El què? Ai, Marc, no ho espatllis…Tan bé que estem!

–No, tia, para, en serio…Mira!

La Laia es tomba i dirigeix la mirada on assenyala el dit d’en Marc. Entre els estels, parpellegen uns llums ataronjats que baixen a gran velocitat i es detenen en sec.

–Què és això, un avió?

–Que dius! Un avió no baixa a aquesta velocitat ni es para al mig del cel com si res…

–Doncs serà un satèl·lit…

–No ho crec, estaria a més alçada…i suposo que no s’aturaria…

Les llumetes de color taronja transmuten a un color fúcsia brillant, tornen a baixar veloces un tram més i s’aturen de nou.

–Què collons??

–Laia, és una nau. Mira-te-la bé!

Certament, les llumetes dibuixen el contorn d’alguna cosa en forma de mitja lluna. La presumpta nau llença un feix de llum verda que il·lumina uns instants la muntanya i, tot seguit, s’enlaira tan amunt que la perden de vista.

L’amor d’en Marc i la Laia no durarà sempre, però d’ençà d’aquesta nit, tots dos creuran fermament en l’existència d’altres formes de vida més enllà de la Terra i assistiran, fascinats, a trobades multitudinàries arreu del món on es realitzen albiraments d’O.V.N.I.S.

Abans de tornar a casa, en Marc traurà la navalla i gravarà a l’escorça del roure un cor travessat per una fletxa, les inicials M i L i hi farà constar, també, la data d’aquella nit memorable. Ho farà sense ser conscient que no cal mirar tan lluny per trobar altres formes de vida. Acaba de ferir-ne una per sempre més. I viu al mateix planeta on ell habita, a la Terra.

 

Rosa Lozano

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorDefensar la vinya, defensar la vida
Article següentQuè han de rebre els infants, i els seus pares i docents de part de TV3? (I)