El referèndum de l’u d’octubre d’ara fa quatre anys va marcar un abans i un després en l’era democràtica de casa nostra. El govern de la Generalitat de Catalunya va haver d’estirar de les costures de l’Estat espanyol per garantir un principi i un dret bàsic blindat a la declaració dels Drets Humans: l’autodeterminació, el dret de la ciutadania a decidir democràticament què vol ser Catalunya en el futur.

Les conseqüències derivades posteriors tothom les sap: des del ‘tenim pressa’ i els divuit mesos que van acabar generant frustració entre el moviment independentista fins a l’aplicació d’un salvatge article 155 de la Constitució espanyola acompanyat d’una repressió judicial brutal i l’empara de tot un deep state al darrere, en nom sempre de la unitat d’Espanya.

Avui, en queda el llegat d’aquell primer d’octubre: la victòria col·lectiva d’un moviment resistent i legitimat per les urnes però també de tota aquella gent a favor de la democràcia, que es va alçar en contra de les càrregues policials, brutals i desproporcionades i que van sortir al carrer a protestar ‘no en el meu nom’. Per entendre’ns, l’esperit del 3 d’octubre, allà on hi trobem un interessant punt de partida de cara al consens social.

Hi ha moltes veus -inclús del Govern d’aleshores- que han teoritzat, a posteriori, que l’1 d’octubre no pretenia fer la independència efectiva sinó que “es buscava forçar l’estat a dialogar i negociar una sortida real i efectiva de Catalunya respecte l’estat espanyol.”

En qualsevol cas, lectures i veus a banda, una de les moltes conseqüències del referèndum és que el govern espanyol és avui assegut a una mesa de negociació i reconeix com a conflicte polític entre Catalunya i Espanya el que primer assenyalaven com “afer intern” o “conflicte entre catalans”.

Som a una fase final d’un procés que ve de lluny, iniciada per l’1 d’octubre, precedida per una declaració, al Parlament, de la República el 27 d’octubre d’ara fa quatre anys, i que haurà de culminar amb la consecució de l’anhelat i tan nombrat estat independent de Catalunya en forma de República. Pas a pas.

 

*Il·lustració de Lluís Romero.