La societat des d’un punt de vista polític està polaritzada entre els favorables i els contraris a la independència. La impossibilitat –fins ara– de fer un referèndum en condicions de plena normalitat sens dubte l’ha tensionada i manté aquesta polarització. Fins que no es pugui resoldre democràticament aquesta disjuntiva la tensió no baixarà. Aquesta tensió no té per què ser una fractura o una divisió irresoluble. Més aviat és un fenomen similar a altres realitats polítiques. Les eleccions a la presidència nord-americana, per exemple, sovint també són viscudes com un xoc entre dos blocs aparentment irreconciliables. L’elecció entre dues opcions sempre polaritza, però per això cal resoldre aquestes alternatives de manera democràtica.
La correlació de forces entre independentistes i unionistes no té una equivalència directa i automàtica amb les identitats nacionals dels seus electors. A Catalunya conviuen persones que nacionalment es consideren espanyoles amb persones que es consideren catalanes. Ambdues posicions són plenament legítimes entre els ciutadans de Catalunya. Però ni tots els “espanyols” ciutadans de Catalunya són contraris a la independència ni tots els ciutadans de Catalunya “catalans” en són partidaris.
El que possiblement ha aflorat aquests darrers anys és una representació política més clara i directa dels ciutadans de Catalunya que se senten únicament espanyols i volen una Catalunya més espanyola tant per a ells com per als seus fills i que, evidentment, són contraris a la independència.
El lloc de naixement propi o dels progenitors i la llengua familiar influeixen molt en aquesta identificació nacional, però no hi són determinants. Moltes persones, més enllà d’aquests condicionants biogràfics, han optat per Catalunya i pel català per a ells o per als seus fills, tal com passa en la majoria de processos migratoris. De tota manera és molt difícil quantificar aquesta realitat que, a més, és viva i evoluciona.
Aquesta polarització entre independentistes i els seus contraris tampoc ha fragmentat més el territori, des del punt de vista dels resultats electorals. El vot diferencial segons el territori (barri, població, comarca…) sempre ha existit i ha generat mites sovint allunyats d’una realitat sempre més complexa (el “cinturó roig”, la “Catalunya catalana”…). En les darreres eleccions, el vot diferencial, lluny de créixer, sembla que tendeix a equilibrar-se. En les darreres eleccions, ERC és el partit que ha tingut un vot més homogeni territorialment considerat. Això desmenteix les teories sobre la fragmentació territorial del país entre zones independentistes i zones unionistes. Si més no, aquesta polarització disminueix.
Per contra, l’actitud i el capteniment davant la repressió política de l’Estat espanyol contra l’independentisme sí que ha esdevingut un motiu de fricció en el si de la societat catalana, potser més potent que l’opció a favor o en contra de la independència. La violència policial de l’1 d’octubre, l’aplicació de l’article 155, la restricció patent de la llibertat d’expressió i, potser per sobre de tot, la desmesurada mesura de la presó preventiva tant de polítics com dels pacifistes Sánchez i Cuixart, generen una divisió profunda dins la societat catalana entre els que condemnen aquestes mesures i els que les aplaudeixen o, fins i tot, en fan mofa.
Quan existeix repressió i vulneració de drets fonamentals, no ens trobem davant d’una qüestió d’opció política contingent, com ho és voler o no la independència, sinó de defensa d’allò més elemental i irrenunciable per a la vida en societat (la llibertat i la democràcia). Pot haver-hi concòrdia i tolerància amb totes les opcions polítiques excepte amb aquelles que no accepten l’existència de les altres. Si no es recuperen les llibertats i no s’alliberen els presos, aquest sí que pot ser un camí de ruptura entre sectors de la societat catalana més irreparable que “la independència”. Cal tenir present, a més, que estan provocats des de l’exterior de Catalunya. Com cosir o tendir ponts amb aquells que defensen fer-te callar per la força?
———–
Tots els articles de la sèrie:
1. Evolució del panorama polític català (1980-2017)
2. Situació política de Catalunya a l’inici del 2018
3. Sobre la pretesa fractura de la societat catalana
4. A partir d’ara… Normalització democràtica i noves oportunitats per a la república
5. A partir d’ara… Mobilització i incidència social i cultural
