Magda Casamitjana

Dimecres 16 de juny de 2021 quedarà com a data important, i diria històrica, per a tot el sector de la salut mental i les addiccions de Catalunya. El Ple del Parlament va aprovar per unanimitat la creació d’una comissió d’estudi sobre la salut mental i les addiccions.

Les entitats que constitueixen el plenari del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions,  iniciat ara fa 10 anys, i que representem tot el sector: famílies, primeres persones, proveïdors de serveis de salut i atenció social s’han adreçat de nou al Parlament de Catalunya a demanar ajuda i per a  definir el model d’atenció comunitari del segle XXI.

És un bon moment, jo diria que és EL moment, d’entomar des de la cambra legislativa aquesta qüestió que cada dia més està present en totes les cases de ciutadans de Catalunya, i del món.

La salut mental ha esdevingut la prioritat de molts governants, i els països s’han posat a dissenyar o millorar un Model molt més proactiu, més preventiu, amb atenció domiciliària és a dir la persona sempre és al centre i en el seu espai de vida, amb una atenció multidisciplinari on el suport o reforç de les administracions públiques ha de ser efectiu i eficaç per a que la primera persona pugui exercir la plena ciutadania, participant de la societat i decidint el seu futur.

Les entitats insisteixen en recordar que el Govern de la Generalitat va aprovar l’any 2010 el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, i tal com està recollit en el darrer Pla Integral aprovat (2017-2019) “per tal que esdevingués la concreció d’una estratègia política que entén la salut mental com un repte global i transversal que no només busca produir millores en les condicions de vida de les persones amb trastorn mental, sinó també en el conjunt de la societat i que des dels seus inicis pretén donar resposta als objectius següents:

  • Contribuir a la millora de la salut mental i a la disminució de les desigualtats socials d’aquests col·lectius, identificant les seves necessitats de manera integral, millorant la seva atenció i incrementant la seva integració.
  • Incorporar estratègies transversals de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció i inserció social i laboral, possibilitant l’acció integrada i complementària dels serveis de salut, socials, educatius, laborals i de la justícia.
  • Afavorir la participació dels afectats en primera persona i una opció d’equitat i reequilibri a favor de la població més vulnerable.
  • Disposar d’un instrument de planificació de les polítiques i accions públiques que doni coherència a les accions que s’estan desenvolupant des dels diferents departaments de la Generalitat per a l’atenció d’aquestes persones, amb criteris d’eficiència dels serveis públics.”

Cal, doncs, que des de la Comissió recent creada, amb la participació de tots els grups parlamentaris i el sector i xarxa de salut mental, siguem capaços d’escoltar tothom. Anar més enllà de les experiències que ja es fan des de Catalunya, que en són moltes i referents mundials.

Cal escoltar el que s’està fent arreu del món. Aprendre i consolidar un model i bones pràctiques, sobretot en el que ens pertoca com a polítics que és consolidar una governança institucional però també territorial per facilitar el trànsit entre serveis de cadascun dels departaments implicats en el Pla de recovering de la primera persona.

Un Protocol i circuit àgil, única finestreta, acompanyat per gestor de cas quan siguin necessari. En resum facilitar la via administrativa i burocràtica a primeres persones, Familiars o entorn, als mateixos professionals.

Cal fer una planificació en majúscules incorporant totes les estratègies i accions que ara es fan de manera fragmentada a cada un dels departaments i crear un contínuum assistencial o de suport sòlid i sense traves ni precipicis infranquejables.

Per altra banda, al juliol de 2015, el Parlament de Catalunya va acordar, per unanimitat dels Grups Parlamentaris que el composaven, una Declaració sobre la garantia i l’estabilitat de l’atenció integral a les persones amb trastorns mentals i addiccions. En aquesta Declaració es considerava necessari i es manifestava públicament la necessitat de compliment d’un seguit d’objectius a partir de l’aplicació de polítiques i accions de caràcter integral i transversal adreçades a les persones amb trastorn mental i addiccions. També expressava fermament la creença que calia garantir la seva continuïtat i estabilitat, amb un lideratge i supervisió que en garantís la cooperació interdepartamental.

La xarxa i el sector i també la ciutadania en general demana i exigeix  “més implicació dels grups polítics de l’arc parlamentari per tal que, conjuntament, puguem aconseguir avançar en aquesta integralitat d’acció, imprescindible per afrontar els reptes immediats en l’àmbit de la salut mental i les addiccions, i també els històricament pendents de resolució.”

En l’escrit enviat a tots els Grups Parlamentaris no manca l’apartat sobre L’impacte que la Covid19 a suposat per la salut mental, ja no només de les persones amb cures continuades des de la xarxa ja existents , sinó de la ciutadania de TOTA la ciutadania a nivell mundial.

L’anomenada 4a onada preveu un increment dels problemes emocionals i dels trastorns de salut mental de la població. El confinament i el propi virus ens ha fet despertar la part invisible de nosaltres. Em refereixo a la visió més catastrofista de la nostra existència com a persones. Hem vist la mort en directe per causes que també ens poden afectar i infectar a nosaltres.

Hem vist i sentit la por, la nostra i de la gent que estimem, reflectida als seus ulls. Hem viscut problemes econòmics sobrevinguts i que mai hauríem pensat que ens arribaria en aquest moment. Hem assistit a imatge de desolació, d’aïllament, de carrers arreu del món buits, deserts, sense ànima sense esperança.

Finalment els impulsors de la creació de la Comissió d’estudi de salut mental i addiccions  insten els grups parlamentaris a definir i consolidar “un model d’atenció integrada centrada en la persona, amb un marcat caràcter preventiu, d’enfocament comunitari, de proximitat i que garanteixi la continuïtat assistencial.

Un model que incorpori el reconeixement del rol actiu i empoderat de les persones i de les seves famílies, en col·laboració amb els professionals que les atenen, la valoració integral de les seves necessitats i una pràctica assistencial col·laborativa per part dels professionals de totes les organitzacions i àmbits d’atenció implicats que assegura la planificació proactiva i l’atenció compartida des de tots els àmbits (educació, treball, justícia, etc).

L’experiència que vaig explicar en un dels articles a El Matí, de creació del Programa d’Abordatge Integral de casos de salut mental d’elevada complexitat ha estat molt bona i molt participativa, i amb bons resultats de reflexió i creació d’un model per a l’atenció a la cronicitat i elevada complexitat en salut mental, així com addiccions amb aval d’experiències a nivell mundial.

Ara és el moment de fer realitat aquesta passa endavant, aquest salt qualitatiu de l’atenció de la salut mental de tota la població.

Un repte magnífic que ens obra una gran finestra d’oportunitats. Francament interessant, francament apassionant.