Arriba setembre i, amb ell, la data assenyalada per començar una nova aventura, un nou repte: ser directora d’El Matí. Amb alegria i una enorme responsabilitat inicie aquesta nova etapa que de segur suposarà un abans i un després.

No tots els dies una dona de 27 anys té una oportunitat com aquesta, més aviat el contrari. En nombroses ocasions es considera -de forma errònia- la joventut com un element negatiu. Per no parlar del fet de ser dona, que et relega a un segon pla mentre els homes van passant-se les carteres. I quan aconseguim alguna cosa, constantment hem de demostrar els nostres mèrits per convéncer-los que estem capacitades per exercir el càrrec en qüestió. Per això vull estar a l’altura i fer palès que les dones joves també podem estar al capdavant d’un mitjà de comunicació.

Però no només vinc per una qüestió personal, sinó també col·lectiva: m’agradaria omplir El Matí de veus femenines, de dones expertes que tenen molt a aportar. Per això, de les 16 noves persones que ara se sumen a col·laborar en el diari, el 70% són dones. Un dels reptes és continuar en aquesta línia per igualar la balança.

Un altre aspecte en el qual m’agradaria incidir és a donar veu a les diferents realitats dels territoris catalanoparlants. Per això tindrem noves col·laboradores que ens revelaran aspectes relacionats amb el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord (seria fantàstic tenir-ne també de l’Alguer!). També, un altre objectiu és que el diari estiga al corrent de l’entorn digital, que es retroalimente amb les xarxes socials i s’òbriga a nous públics.

No vull acabar aquestes línies sense agrair als amics d’El Matí l’haver-me donat aquesta oportunitat, i a l’anterior director, Andreu González, per la feina feta i la dedicació.

A manera de resum: m’agradaria que El Matí incorporara el feminisme d’Isabel-Clara Simó, la reflexió de Joan Fuster i la passió de Vicent Andrés Estellés.

Esperem estar plens de sol de bon matí.