L’Ajuntament de Barcelona és la joia de la corona per a qualsevol partit català. La visibilitat i el simbolisme que té governar la ciutat comtal la converteix en una batalla electoral apassionant que, tot i ser municipal, és equiparable a una contesa electoral autonòmica. En aquesta cursa política cada vot compta, i és fonamental apel·lar, seduir i fidelitzar els joves, que són pràcticament un quart de la població barcelonina. Tanmateix, fer-ho suposa tot un repte per a la majoria de partits. Quines són les claus per aconseguir-ho?

1. La política sí que interessa als joves

Desmuntem mites; per més que es repetisca una vegada i una altra, allò que la política no atrau els joves no és cert. De fet, segons l’Enquesta a la Joventut de Barcelona de 2020 (publicada la setmana passada), el 69% dels joves declara tenir interés per ella. Ara bé, tan sols el 3,1% participa activament en un partit, a les joventuts polítiques o sindicals. Les dues xifres haurien de fer reflexionar als partits. Per una banda, per veure si realment impulsen polítiques per a la joventut i s’adrecen a ella, i per l’altra, preguntar-se per què no són capaços d’apropar i mobilitzar tot aquell jovent que a priori podria implicar-se més de forma orgànica en el seu projecte.

2. Es consideren d’esquerres

El 73,3% dels joves barcelonins afirmen identificar-se amb una ideologia d’esquerres. Ja sabem que una cosa és la identificació, i altra el que acaben votant, perquè no sempre va lligat. Així i tot, suposa un repte per als partits de dreta i centre-dreta atraure els votants possibles, el 16,3% de joves de centre-esquerra, per ampliar la seua base. Caldrà anar a buscar-los als barris de rendes més altes, on el percentatge dels que s’ubiquen al centre-esquerra és més alt i tenen més marge per guanyar.

3. Polítiques prioritàries: habitatge, beques, transport públic i salut mental

Facilitar l’accés a l’habitatge és la principal mesura que els joves demanen al consistori, i implica construir habitatges socials, oferir ajudes… En cinc anys ha passat de ser la quarta prioritat a la primera, fruit de la crisi de l’habitatge que hi ha a la ciutat i que pateixen en major mesura els joves. De fet, el jovent emancipat en lloguer té una despesa mitjana de 893,8€ mensuals, i guanya una mitjana de 888€. És a dir, la precarietat dels contractes i l’abús del preu del lloguer fa que un 32,5% de joves necessite ajuda de familiars per poder pagar les despeses de la llar. Sens dubte, es tracta d’una problemàtica que serà clau en les eleccions de 2023, perquè acostarà més joves al seu projecte aquell partit que propose solucions al problema de l’habitatge.

A més, la joventut barcelonina també demana accions polítiques en matèria de les beques estudi, assessorament sobre la cerca de feina, millores en el transport públic en reducció de tarifes o descomptes i oferir serveis de suport psicològic i emocional, entre d’altres. Temes que hauran d’estar en l’agenda política si es vol respondre a les necessitats que té el jovent.

4. Igualtat i ecologisme, temes que els interpel·len

Per captar i retindre l’atenció de l’audiència s’han d’abordar temàtiques que li interessen, que els interpel·len. I en el cas dels joves barcelonins són, sens dubte el feminisme, els drets LGTBI i l’ecologisme. De fet, el 81,5% de la joventut considera que vivim en una societat masclista i veuen que la reducció de la contaminació és un repte urgent a la ciutat.

Respecte al feminisme, cal parar atenció en què el 69,8% de les dones joves han patit assetjament o alguna agressió sexual des dels 15 anys, principalment en els espais d’oci nocturn i l’espai públic. Per tant, caldrà proposar mesures per aturar aquestes agressions i garantir els drets de les dones.

 

Els quatre punts destacats suposen tot un repte per als partits polítics que el 2023 lluitaran per l’alcaldia de Barcelona. Però també, un punt de partida per fer polítiques que interpel·len i impliquen els joves de la ciutat, plantejant accions que milloren el seu dia a dia i aborden les diferents problemàtiques que els afecten. Tanmateix, els partits no sols hauran d’incloure aquests temes en la seua agenda política, sinó que hauran de fer arribar les seues propostes a la joventut, emprant una comunicació política eficient, amb un llenguatge proper, sense paternalismes però tampoc pecant de boomers, i a través d’un canal fonamental: les xarxes socials que ells fan servir. No s’ha de cometre l’error d’adreçar el missatge a través de les xarxes que fan servir els adults, sinó que han d’eixir de la zona de confort i anar a les plataformes on són els joves (fent-ho, segurament, acompanyats d’altres joves, com ara les joventuts del partit). D’aquesta manera, ells també percebran que les forces polítiques fan un esforç per relacionar-se i comptar amb ells. Ara bé, que no s’esperen als 3 mesos abans de la campanya electoral.