La maduresa de la vida té la capacitat de regalar-nos gran varietat de matisos acumulats a través de l’experiència, i la natura n’és un reflex. Com en un mirall, abans d’endinsar-se en la vellesa de l’hivern fa esclatar encisadores tonalitats que retenen la nostra mirada.
Un viatge a través de la tardor que comparteix amb nosaltres la Montserrat Jané.
Roussillon i la ruta dels ocres
Roussillon és un dels pobles que vàrem visitar que he trobat més bonic de la Provença:
Està situat dalt d’un turó, i els seus carrers empedrats, plens de racons preciosos i de miradors amb vistes impressionants, conviden a seure-hi tranquil·lament… a aprofitar el sol de tardor en una de les seves boniques i impossibles terrasses –diries, pel desnivell del terreny–, però que els seus habitants saben compaginar amb un parell de taules i cadires envoltades de flors… que s’integren tan bellament i que hem vist reflectides en quadres de tants pintors que, durant molts anys, han trobat la inspiració en aquests petits poblets i els seus paisatges tan peculiars… que tu també t’hi quedaries embadalida.
El poble té un encant especial pel Camí dels Ocres. Hi vàrem fer una petita excursió: passàrem enmig de les muntanyes de diverses tonalitats d’ocres, barrejats amb el verd de la vegetació exuberant que conviuen harmoniosament en el bell paratge. La llum del sol d’aquell dia era radiant i feia que els colors vermellosos quasi brillessin… i no podia deixar de contemplar aquest bell paisatge insòlit.
De tornada de l’excursió amb l’autocar vàrem passar per camps immensos d’oliveres, de vinyes, ja amb els seus colors de tardor que recordaven els vermellosos i ocres que havíem vist al matí, molta aigua per tot arreu… rierols, molins d’aigua, i molts camps que em vaig haver d’imaginar florits de lavanda amb aquell blau lilós que enamora. Potser un altre dia hi tornaré i podré veure’ls florits de veritat.
Montserrat Jané
