Consells per cuidar-se i mantenir-se molt bé durant molts anys: menjar sa, fer exercici, mantenir el cervell actiu, mantenir una bona vida social i.…dormir entre set i vuit hores diàries.
Menjar sa, fer exercici, etc., hi puc posar de la meva part. Però, i si no puc dormir, què faig?
L’insomni més freqüent que veiem els psicòlegs és el de segona hora: aquell en què t’adorms i, de sobte, et despertes cap a les tres o les quatre de la matinada i apareixen pensaments en forma d’espiral obsessiva que es repeteixen encara que no vulguis. En aquests casos, sovint no podem tractar només l’insomni, sinó els factors estressants o angoixants pels quals està passant la persona.
Com que ja he parlat en altres ocasions del risc d’addicció i dels efectes secundaris que comporta prendre benzodiazepines —el fàrmac que massa habitualment es prescriu en aquests casos—, avui tractaré de “l’obsessió” per dormir com a causa d’insomni.
Està bé que es donin consells per dormir millor, com ara crear rutines, no mirar pantalles, tenir l’habitació a les fosques, etc. Però és normal obsessionar-se tant per dormir?
És la reflexió que em va venir després que un pacient em consultés, molt preocupat, perquè patia insomni des de feia molts anys i ho havia provat tot. Li havien aconsellat la teràpia cognitiva i venia com a últim recurs perquè patia molt, ja que li havien dit que la manca de son podia portar a una demència i a altres malalties neurodegeneratives.
Quan vaig interessar-me per saber què volia dir exactament aquest “tot”, em va explicar que ja feia molts anys que dormia malament. No presentava el típic insomni de segona hora que he comentat abans, sinó que, senzillament, no aconseguia dormir mai més de cinc o sis hores diàries. Deia que es trobava bé, que no es notava més cansat del compte durant el dia i que no podia dir que la manca de son l’estigués afectant. Ell, simplement, es trobava bé.
Val a dir que ningú no li havia fet cap tipus de prova per corroborar si el seu patró de son era tal com ell explicava i, per aquest motiu, em va venir al cap que potser podia patir apnees del son, tot i que semblava difícil, perquè m’havia dit que no es trobava cansat ni somnolent durant el dia. Li vaig preguntar si la seva parella s’havia queixat alguna vegada que roncava.
De seguida em va respondre:
—Ara no ho sé, no dormim junts. Em porta un metge que em va fer una teràpia molt estricta i m’ha posat unes rutines que no em puc saltar abans d’anar a dormir.
No recordo exactament en què consistien totes les coses que havia de fer tan estrictament, però sí que recordo que em va dir que li havien dit que havia de dormir sol.
El més sorprenent era que ni ell ni la seva dona n’estaven millor; tot al contrari, els entristia haver de dormir separats. Però, com que el metge era tota una eminència en la matèria, ho continuaven fent fil per randa.
No soc experta en la matèria, però si hi ha una cosa que pot anar malament per dormir és obsessionar-se, sigui pel que sigui, encara que sigui una cosa tan saludable com seguir unes bones rutines. Crear un ambient perfecte, controlar la temperatura de l’habitació, prohibir-se les migdiades o vigilar excessivament els horaris són consells útils, però ell els seguia amb tanta rigidesa i patia tant si se’n saltava algun que, en lloc d’ajudar-lo a dormir, probablement mantenien el problema.
Però el que em va semblar el súmmum!, va ser que, malgrat que tant ell com la seva dona volien dormir junts, no ho feien perquè el metge els ho havia manat.
Com que estava tan preocupat pel seu insomni, vaig pensar que podríem començar a treballar un canvi d’objectiu: substituir l’objectiu de dormir pel d’estar tranquil al llit. Em vaig plantejar la hipòtesi que l’obsessió per dormir podia ser, precisament, la causa de no dormir.
De fet, no seria la primera vegada que persones sanes pensen que pateixen insomni senzillament perquè necessiten dormir una mica menys que la majoria. Però aquesta solució sembla que no el va convèncer, perquè no va tornar.
La meva mare, quan jo no podia dormir, em deia:
“Tranquil·la, que si no dormen els ullets, descansen els ossets.”
Crec que és una de les millors frases per relaxar-se quan no pots dormir.
