José Carlos Ramos Carrasco (Alacant, 1970) és Enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de València, on també es va doctorar en Organització d’Empreses amb una tesi sobre la relació positiva entre la gestió del coneixement i la innovació. Era l’any 2008, però abans havia treballat durant vuit a IBM, amb algunes residències a les oficines de la companyia a Austin, Texas. El tema de la tesi revela el seu interès pels nous paradigmes socioeconòmics i del coneixement.Actualment és professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, investigador del grup KIMO i col·laborador d’altres institucions educatives com ESADE, la UPF, la UB, l’IED i la Universitat CEU, on fa docència i recerca en economia i sostenibilitat. Compagina aquesta activitat amb la de Coordinador del Node de Ciència i Recerca de la Federació Internacional de l’Economia del Bé Comú, de la qual és prescriptor convençut.
—Què és l’Economia del Bé Comú?
—L’Economia del Bé Comú (EBC) és un model socioeconòmic que té com a finalitat principal assolir el Bé Comú, és a dir, una bona vida per a tothom en un planeta sa. L’EBC, promoguda per l’escriptor austríac Christian Felber, pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo al servei del bé comú.
—I això és compatible amb el creixement econòmic i la rendibilitat de les empreses? Més aviat sembla que només les empreses extractives que impacten negativament en el seu entorn són les que poden obtenir grans beneficis.
—Precisament el que busca aquest model és frenar la desigualtat i l’impacte mediambiental negatiu que té la nostra activitat. El model, actualment sustentat en un moviment integrat per milers d’associats, necessita que les empreses siguin triplement sostenibles, és a dir, que almateix temps que obtenen beneficis generin un impacte social i ambiental positiu. Això no només és compatible, sinó que és la definició més acurada d’èxit empresarial.
—I es pot mesurar la contribució a la sostenibilitat general d’una empresa o organització en particular?
—Sí, aquest és l’objectiu dels sistemes de rendició de comptes de sostenibilitat. A Europa hi ha el CSRD per a grans empreses i la VSME per a pimes i microempreses, que verifiquen de manera estandarditzada el seu impacte ambiental, social i de governança.
—I quins indicadors s’utilitzen per avaluar l’impacte de l’empresa en l’entorn.
—Per conèixer la sostenibilitat d’una empresa, és a dir, si impacta positivament en el seu entorn, s’avalua si contamina i quant, si explota les persones, si compleix les lleis establertes, si regenera la natura, si recicla els residus i recursos, i si ajuda al desenvolupament local i el dels seus empleats, per exemple.
—Sembla molt exhaustiu.
—Cal molta transparència, i és el que ara pretén la UE, a partir d’aquest mes de setembre, per acabar amb l’ecoblanqueig, l’anomenat greenwashing, l’ús enganyós del màrqueting ecològic.
—El creixement econòmic no és il·limitat…
—Efectivament. En un entorn amb recursos limitats, com és el nostre planeta, no és possible un creixement il·limitat.
—La tecnologia i la digitalització de la informació multipliquen la productivitat i el coneixement, però també donen peu a la desigualtat, la injustícia i l’explotació.
—El que impacta negativament és el possible mal l’ús que es faci d’aquestes eines. Hi ha molts exemples de tecnologies, com ara la IA, que aplicades a la salut poden ajudar molt en la lluita contra les malalties millorant els diagnòstics i tractaments. O a l’agricultura, o a la previsió meteorològica per prevenir situacions extremes i prendre mesures.
—Però aleshores, canvia l’aprenentatge o el procés d’aprenentatge de l’Enginyeria, del Dret o la Medicina, o de qualsevol disciplina humana?
—I tant, ho canvia a tot arreu. Alguns autors parlen del treballador augmentat, referint-se a aquell que fa tasques intensives en coneixement, fent servir IA generativa. És augmentat, perquè podrà delegar moltes tasques rutinàries i sistemàtiques en agents d’IA, i llavors, dedicar-se a tasques molt més complexes i supervisar el que fa la IA. Això li permetrà conquerir nous límits de coneixement, fer més feina i també pensar i desenvolupar coses noves referents a la seva àrea professional. Algunes d’aquestes novetats es convertiran en innovacions que ho canviaran tot. Com a conseqüència, apareixeran noves ocupacions i oportunitats de negoci.
—I apareixerà una mena d’analfabetisme digital.2, referent a la incompetència en l’aplicació de la IA.
—No serà fàcil ni viable per a tothom. La gent s’haurà decapacitar en la seva utilització i haurem d’assegurar que se’n faci un ús segur i ètic.
—Passem a la secció específica de Parells i senars. T’agrairíem que ens aconsellessis un parell de personatges que et sembli que hauríem de conèixer la seva biografia.
—Soc més amic dels referents propers, de la gent sàvia del poble, que potser no són grans intel·lectuals o herois, però que entenen millor la vida i saben viure-la plenament. Però perquè no diguis que no vull contestar, et diré Martin Luther King i Greta Thunberg. Tots dos admirables per la seva valentia i la seva clara i genuïna visió.
—I a continuació, recomana’ns una exposició o un museu que hauríem de visitar si encara no ho hem fet.
—El Prado, i tant altres grans museus. Integren tantes obres mestres que no s’acaben mai.
—Un parell de pel·lícules que ens suggereixes perveure.
—A mi m’agrada molt la ciència-ficció: Blade Runner. I per no parar de riure: El jovencito Frankenstein. Per a mi exemples referents d’aquest art.
—De segur que t’has enamorat d’una ciutat o contrada del món que ens proposes de visitar si mai tenim l’oportunitat.
—De vegades el que és més maco està ben a prop: Barcelona. Però hem de cuidar-la i trobar la manera que altres puguin gaudir-la respectant una vida digna als que som aquí.
—Un repte difícil. Ara, confia’ns un parell d’obres d’art que t’han interpel·lat de manera especial.
—Potser obres que aconsegueixen unir les persones per la pau, com ara la cúpula de la Sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions, que va fer Miquel Barceló al Palau de les Nacions de Ginebra.
—És realment impressionant; vull dir, que corprèn.
—Sí. I un disseny arquitectònic que pot considerar-se obra d’art i que evoca emocions i transcendència, com moltes altres esglésies i catedrals del món, és la Sagrada Família.
—Continuem endavant. Assenyala una de les injustícies que es cometen actualment i que hauríem d’aturar de seguida.
—Les guerres.
—No has dubtat ni un segon.
—I es podrien evitar si l’ONU fos realment democràtica, sense països amb dret de veto. Aleshores sí que podria actuar com garant de la pau i la justícia.
—I ara podries mencionar de dos llibres que hagis llegit i que et semblen prou interessants.
—El món de Sofia, de Jostein Gaarder, absolutament necessari per a tots els joves. I el segon…, el segon no està gens de moda. Potser és una mica agosarat dir-ho.
—Llança-t’hi, home llança-t’hi.
—Penso que hauríem de ser capaços de llegir de forma objectiva, sense fanatismes, llibres on es troben valors universals com ara la pau, la justícia, la generositat i l’amor. Està present a les ensenyances de Buda, a El Nou Testament, a l’Alcorà o altres llibres espirituals i filosòfics.
—No solen ser els llibres que tenen més sortida.
—Qualsevol obra que treballi els valors universals d’una forma constructiva és vàlid. Però cal una certa maduresa intel·lectual per entendre que no hi ha fórmules màgiques, dreceres, ni solucions miraculoses. Així i tot, sí que podem aspirar a tenir una vida digna per a tothom.
—Revela’ns un dels teus moments brillants de la humanitat.
—Aquells moments quan hem estat capaços d’entendre’ns i respectar-nos, en què s’ha volgut protegir les persones i donar-les una vida digna.
—Doncs, digues un de concret, si us plau.
—Al llarg de la història, la humanitat ha aconseguit grans girs evolutius en moments de crisi gràcies a l’emergència d’un nivell de ‘consciència integral’. Aquest concepte el va encunyar el filòsof Ken Wilber. El Renaixement o la Il·lustració serien un d’aquests moments.
—I per acabar podries esmentar un parell de cançonsd’aquelles que no et fa res escoltar una vegada i una altra.
—M’agrada molt La belleza, de Luis Eduardo Aute. Era un geni, sabia fer poesia i posar-li música. I una de més actual: Innerbloom, de Rüfus du Sol. M’encanta la música EDM.
—La música EDM?
—L’Electronic Dance Music és una música electrònica molt dinàmica. Hi ha grans autors de música d’aquest estil, però a més molts DJs fan versions i les enllacen en festivals o playlists.
—Moltes gràcies per tot plegat.
