La foto que va fer Robert Capa a la façana del número 10 del carrer Peironcely del madrileny barri d’Entrevías no va canviar la història. Això sí, va obrir els ulls al món sobre l’atrocitat dels bombardejos. I en aquell moment era, potser, quasi l’única finestra que va fer possible ensenyar aquell terror. La imatge dels menuts a l’exterior de la casa no és gens diferent de les que hem vist de Palestina i d’altres conflictes. i, com sempre, els més innocents són també els més vulnerables.
Peironcely i Capa
I aquesta imatge fa justícia a la frase que va fer famosa Capa: “Si les teues fotos no són prou bones, és perquè no estàs prou prop”. Peironcely és un carrer qualsevol del barri d’Entrevías. Però una casa baixeta al número 10 és, des del passat 27 de juny, Lloc de memòria democràtica junt a la plaça del Fotògraf Robert Capa i la parròquia de Sant Carles Borromeo.
Aquell 27 de juny aquest carrer humil es va omplir de responsables institucionals i polítics. I, també, de persones anònimes però, sobretot, Peironcely rebentava de gom a gom de dignitat. Més enllà del reconeixement, que també, allà es podia percebre en l’ambient un sentiment col·lectiu d’integritat i respecte. No era difícil sentir l’emoció de guanyar des de baix, picant pedra i salvaguardant obstacles.
Aquelles persones senzilles d’un barri humil havien fet possible tot allò.I no era per menys. A la pàgina web del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica s’explica que aquests espais “formen part de l’escenari històric de la primera capital del món en què l’aviació de Hitler i Mussolini van experimentar l’estratègia del terror aeri sobre la població civil”. I en aquest sentit, “constitueixen un referent de la memòria internacional i simbolitzen la resistència del poble madrileny davant del feixisme”.
Història
Així es reconeix “la singular rellevància històrica, simbòlica i social del conjunt d’Entrevías, estretament lligat als bombardejos de 1936 documentats per Robert Capa”. I també “l’itinerari de mobilització veïnal, solidaritat i defensa de drets que ha marcat el barri durant dècades”, segons les mateixes fonts.
Cynthia Young, directora de l’Arxiu Robert i Cornell Capa de l’International Center of Photography (ICP) de Nova York, emocionada lloava la fita aconseguida pels veïns i es feia ressò de la importància del treball de Capa ací i arreu del món, però a mi em va colpir especialment Ulf-Dietrich Braumann, representant de la Capa Haus Initiative de Leipzig (moviment ciutadà alemany que va aconseguir salvar un edifici a partir de l’última fotografia que Robert Capa va fer a la Segona Guerra Mundial).
Arribar lluny
Ulf-Dietrich Braumann em va impactar perquè, malgrat que el vincle amb Peironcely és evident, ell representa la força de la mobilització de la ciutadania arreu del món per arribar tan lluny per ser part del moviment que va rescatar de l’especulació immobiliària un edifici singular. La unió fa la força. I mai més ben dit que en aquest context.
La consciència universal dels Peironcely d’arreu del món em reconcilia amb l’ésser humà. És vital preservar el valor dels símbols que ens fan sentir més humans. Aquesta idea la va dur al cinema Sergio Cabrera amb L’estratègia del caragol. El triomf del dèbil amb la intel·ligència i la cooperació com a única eina de lluita dels pobres.
L’esdeveniment va tindre una organització coral en què, entre altres institucions, van participar el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica i el comissionat per a la Celebració dels 50 anys d’Espanya en llibertat. A més de la col·laboració de les Associacions Veïnals La Paz i la Viña, el Centre Pastoral de Sant Carles Borromeo, la Plataforma #SalvaPeironcely10, la Fundació Manuel Fernández «Lito» i altres organitzacions de la societat civil.
