Ens ha deixat Pere Grau, col·laborador incansable de El Matí digital i ambaixador de Catalunya i de la cultura catalana. Ha mort lluny del seu país, a Hamburg, on residia des del seu exili voluntari. El 19 de febrer havia fet els noranta-sis anys. L’any 2012, en Quim Torra, aleshores col·laborador de El Matí Digital, li va demanar el seu concurs en el diari. Des de llavors havia publicat 461 articles, el darrer el passat 16 de maig.
Nascut a Barcelona el 1930, va estudiar Professorat Mercantil i va aprendre el català amb en Joan Triadú a les històriques classes clandestines del CICF l’any 1955. Després ell va formar part del professorat que les impartia. Va començar a escriure en català i el 1957 va guanyar l’Englantina d’or dels Jocs Florals de l’Exili a Mèxic. També va cantar a l’Orfeó Català. El febrer de 2024, aprofitant que eren a Hamburg per cantar el rèquiem alemany de Brahms, li van retre un homenatge a l’hotel on sojornaven.
Cansat de la dictadura franquista, va emigrar a Alemanya l’any 1960. A Hamburg va conèixer l’Annalise, amb qui es va casar i va compartir tota la seva vida. Allà va treballar en el món del comerç fins a la jubilació, però la seva autèntica passió va ser la literatura i l’art, camps en els quals es va formar de manera autodidacta.
Escriptor, periodista i activista cultural, la seva obra lírica va ser reconeguda amb tres premis de poesia, i és autor de les memòries Baix continu i de l’assaig Entre l’Elba i els Alps, esbossos alemanys. Recentment, havia publicat la novel·la històrica La farsa de Casp i la novel·la policíaca Piksoyan i el llibre d’hores. A més va traduir quatre títols de l’alemany al català. Era membre actiu de l’associació El Pont Blau, que reuneix la comunitat catalana d’Hamburg. Va ser precisament a través d’aquesta associació que va entrar en contacte amb el president Carles Puigdemont quan aquest va ser empresonat a Schleswig-Holstein. Des del 2016, mantenia un bloc en alemany on s’adreçava al públic germànic escrivint regularment sobre política i explicant el conflicte català amb l’Estat espanyol. També escrivia a L’Unilateral i col·laborava amb TheEuropean, una revista alemanya digital d’opinió i debat.
D’una modèstia profunda, en Pere deia d’ell mateix que era un català vell que només coneixien quatre gats, un dinosaure que mantenia el cap en funcionament malgrat els estralls de l’edat.Però l‘any 2020, la seva tasca va ser reconeguda amb el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullolsatorgat per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC).
Bromista, vital, amb una afabilitat invencible, cada any felicitava els amics i coneguts per la seva onomàstica o el seu aniversari. Aquest poema ens el va enviar als Joseps el març de 2020, en plena pandèmia: Amb uns modestos versets / confegits a correcuita / vull felicitar els Pepets, / braus companys en llarga lluita. / Vista l’actualitat, / només us desitjaria / que aquest virus coronat / no us amargui avui el dia. / Que amb els vostres estimats / pugueu fer festa galana / i la clogueu amb bons plats / de la crema catalana. P.D. Perdoneu això de ‘Pepets’, però ‘Joseps’ fa de molt mal rimar…
Fort i incansable en les seves conviccions i el seu amor a la pàtria, fins al darrer dia va expressar el seu anhel d’una República Catalana reconeguda internacionalment.
Moltes gràcies, estimat Pere, descansa en pau. Al cel siguis.
