Aquest 11-S ha estat un èxit de participació i jovent malgrat caure en cap de setmana llarg. Per fi, l’independentisme comença a revifar. I, contràriament al que proclamava la portada de l’Ara, les manifestacions foren un clam per la independència, no contra l’extrema dreta.
Veiem la llum al final del túnel després de tants anys de desunió independentista, i patint l’insuportable desgavell diari de l’autoanomenat “govern de tothom”. És ben bé que “la virtut que et sols lloar és la que més falta et fa”. Aquest govern català del PSC és el més inepte i espanyolista des de 1977, i amb clares tendències autoritàries. Esclar, son trets que formen part de la mateixa cultura política.
A Madrid, igual. Un Pedro Sánchez encalçat pels jutges i els seus propis errors avança ineluctablement cap a la fi del seu mandat, que es produirà a més tardar l’estiu vinent. Si el socialista consuma la desvergonya antidemocràtica d’esgotar la legislatura sense aprovar ni un sol pressupost, serà una primícia a la Unió Europea. Espanya haurà batut un nou rècord europeu de la mala governança. I Catalunya, no ho oblidem, haurà encaixat impotent totes aquestes pròrrogues pressupostàries perpetuadores d’un dèficit fiscal asfixiant i que, per més inri, ens menteixen amb les ja molt magres inversions previstes a casa nostra.
La dreta extrema i l’extrema dreta van llançades a guanyar les properes eleccions espanyoles. La campanya dels socialistes i els seus satèl·lits ja ens la sabem: intentaran convènce’ns per enèsim cop que ve la dreta i l’hem d’aturar. Però Catalunya no ha d’impedir en cap cas als espanyols de triar quin govern volen. Tenim altra feina. Fer la independència, sobretot.
No, el 2027 els votants a Catalunya no haurien de comprar la moto que hem de prioritzar una vegada més frenar la dreta a Espanya -ja són grandets per saber què voten- per davant de la nostra opressió nacional, que òbviament perjudica també els no-independentistes. Amb “esquerres” com el partit socialista monàrquic obrer espanyol… qui tem la dreta? Un petit recordatori: aquests socialistes ens han portat el 155, Pegasus, repressió a dojo, mantenen la llei mordassa i algú com Marlaska de ministre d’Interior. Quan exercia de jutge provocà sis condemnes del Tribunal d’Estrasburg a Espanya per ignorar tortures, i ara fa fitxers ideològics de periodistes i persegueix i mira d’intimidar mitjans de comunicació amb l’excusa de la protecció de dades, i és responsable d’una policia que apallissa manifestants pacífics i nois amb estelades. El 2018 Sánchez va prometre en campanya portar el president Puigdemont a l’estat “porque de quién depende la fiscalía”… i l’agost de 2024 encara el van perseguir a Catalunya com si fos Bin Laden malgrat haver presentat i aprovat ells mateixos una llei d’amnistia!
Aquesta gent tan progressista amb l’adjectiu “obrer” al nom no han deflactat l’IRPF, han apujat els impostos als autònoms, i han destruït el mercat de lloguer d’habitatges amb una sobreregulació ja fallida a diversos països.
I què podem dir dels descarats incompliments dels socialistes tant a Madrid com a Barcelona amb els partits i entitats catalans?
Un detall molt significatiu: Plataforma per la Llengua es queixa que el Pacte Nacional per la Llengua no s’aplica gairebé, que és paper mullat. I destaca que els membres del govern català mateix empren el castellà en actes públics, com fa sovint el president Illa. O sia, el propi 133è president de la Generalitat se’n fot de la llengua catalana. Aquest és el nivell.
L’ANC l’encerta de ple al convocar una cimera independentista per preparar un nou embat polític per al 10è aniversari del Primer d’Octubre. Confiem que a les preparacions s’hi pugui incorporar en persona el 130è president Carles Puigdemont, que aviat ha de tornar triomfalment després d’una llarga, duríssima i coherent lluita a exili, curulla de victòries polítiques i judicials en contra d’Espanya.
Per tal de sortir d’aquesta espiral decadent que ens atrapa, hem de posar el focus en l’eix nacional d’una punyetera vegada. Els espanyols ho fan sempre que els convé, perquè tenen el sentit d’estat que a nosaltres ens han furtat amb segles de tracte colonial. En conseqüència, foragitar els socialistes del control de les institucions catalanes ha de ser un objectiu compartit per tots els partits independentistes al proper cicle electoral. I fer front comú a Madrid.
Prou excuses.
