Ens diuen sovint els ‘experts en royal salseo’ —una salutació, Núria Marín— que la monarquia espanyola s’ha de modernitzar. Que ha d’adaptar-se als nous temps, renovar-se, apropar-se a la ciutadania i connectar amb les noves generacions. Suposo que perquè no acabi convertida en aquella figureta de llodre que porta trenta anys agafant pols al menjador de la iaia. La ceràmica, però, té una virtut: és fàcil que s’esberli.
I, posats a haver de conviure amb una institució tan anacrònica i imposada, com a mínim podem preguntar-nos què vol dir exactament això de modernitzar la monarquia espanyola. Perquè una cosa és modernitzar les formes. Posar-se guayaberas, barrets panamà o obrir un perfil a Instagram, i una altra, força diferent, modernitzar el paper institucional.
A Amsterdam, la reina Màxima dels Països Baixos ha inaugurat el WorldPride 2026. I no ha estat simplement una fotografia protocol·lària: ha parlat públicament de la llibertat de ser qui ets i estimar qui vulguis, en un moment en què els drets LGTBIQ+ tornen a estar sotmesos a una forta contestació arreu. Màxima ja havia abordat públicament la diversitat sexual i de gènere en altres ocasions. Altres monarquies europees també han fet passos semblants. Victòria de Suècia ha participat en actes de l’Orgull i la princesa Mary de Dinamarca va ser patrona del WorldPride de Copenhaguen-Malmö el 2021.
I si mirem cap a la Casa Reial espanyola? Felip VI i Letizia van rebre representants d’entitats LGTBIQ+ a la Zarzuela el 2014. És un gest que cal reconèixer. Però han passat dotze anys. Ha plogut molt.
La monarquia espanyola també ha estrenat una nova generació. Leonor, princesa d’Astúries, és la futura cap de l’Estat; Sofia, la seva germana, forma part d’aquesta renovació generacional que la Casa Reial espanyola presenta com una de les seves cartes de futur.
Pilar Eyre ens recorda sovint en els seus articles que les filles dels reis podrien comprometre’s amb qüestions com la crisi climàtica, l’atenció a la gent gran, les persones amb discapacitat o el maltractament animal. Jo hi afegiria els drets LGTBIQ+.
I potser aquí és on la paraula “modernització” comença a quedar una mica buida. Perquè una monarquia pot renovar la seva comunicació, fer-se més present a les xarxes, vestir-se de manera més contemporània i projectar una imatge més pròxima. Però això no respon a una qüestió molt més senzilla: quin paper vol tenir davant dels grans debats de la societat?
L’extrema dreta avança a Europa, els drets LGTBIQ+ són qüestionats i assetjats, i les democràcies afronten una creixent polarització i tensió.
En aquest context, la candidatura de Barcelona al WorldPride 2030 pot ser una bona ocasió per tornar a mirar què significa representar una societat diversa i plural. També per preguntar-nos quin paper hi voldrà tenir la Casa Reial espanyola, si és que en vol tenir algun, si finalment la capital catalana guanya la cursa a Bangkok.
Que no sigui només una qüestió de formes.
Perquè fins i tot les figuretes de llodre, si cauen, es trenquen.
