En aquella icona de les pel·lícules de l’oest, l’home que representa el dret i la justícia, a l’hora de la veritat només troba gent que s’arronsa i ha de sortir al carrer sol, amb la temença que s’hi deixarà la pell. Però al final troba l’ajuda que cal. Poca, però decisiva.
Escric això en un moment en què tot està en l’aire i s’espera la resposta del govern als llops del 155. No sé quines cartes es pot treure encara de la màniga el nostre govern. Però crec que no n’hi poden quedar gaires i que és el moment de tirar pel dret. Ja sé que és molt fàcil dir això vivint a 1.800 km. de la Plaça de Catalunya. Prou greu em sap que l’edat i la salut m’impedeixin d’ajuntar-me als milers i milers de catalans que – n’estic segur – no deixaran sols de cap manera els nostres representants.
I no els deixarem sols, perquè si els neguéssim el nostre suport no foren pas ells sols els que rebrien. Seria tot el país, i els fills, i els néts i els besnéts. Perquè donaríem la raó als que cridant “A por ellos!” es creuen que repartint llenya ja ho tenen tot guanyat.
En uns versos meus deia que “sense la fe en el meu poble / el pes m’hauria vençut” i aquesta fe en el meu poble em fa creure que, quan calgui reaccionarà com el 20 de setembre, com l’u i el tres d’octubre. Em fa creure que es negarà a obeir qualsevol ordre d’un govern espanyol que des del dia 10 ja no és el nostre (diguin el què diguin i facin el què facin). I em fa creure que precisament això serà el que farà fracassar fins i tot els tancs si la Moncloa i els seus satèl·lits són tan folls d’enviar-ne.
Aquest és necessàriament un article molt curt. Perquè l’escric en un moment en el que qualsevol disquisició només seria fum d’encenalls. Però, precisament en un moment així, crec que és l’hora de dir als que ens han portat fins aquí, a Carles Puigdemont, a Oriol Junqueras, a Carme Forcadell, a Anna Gabriel (sí, també a ella, encara que no combregui en les seves idees), a Jordi Sánchez, a Jordi Cuixart, al major Trapero, i a tants i tants altres, que no els deixarem sols. Perquè si ho féssim seríem la gent amb menys vergonya que Catalunya hagués tingut mai.
