10è Simposi
És veritat. Les tesis de Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de Colom mai no han estat rebatudes amb rigor. I sí, tan sols, amb difamacions i acusacions personals. Els qui l’han difamat, i el difamen, i els qui l’han acusat, i l’acusen, no l’han llegit ni n’han volgut saber res. Si ho haguessin fet, haurien aportat arguments. Però aquests arguments mai no han arribat. Si més no, a casa nostra. L’americà Charles Merril, però, ja fa un temps que defensa el mateix que Bilbeny. I, per cert, avui mateix en parla, o n’ha parlat ja, a Barcelona. Aquí, tanmateix, la por que la història oficial, la que s’ha ensenyat i suposo que encara s’ensenya a les escoles, hagi estat una història manipulada, tergiversada i silenciada, sembla que paralitza tothom. Totes les càtedres del país callen, no diuen res, o directament se’n foten, de Bilbeny. Sense haver-lo llegit. Tot a major glòria de Castella, és clar. I de l’Espanya castellana que després s’imposà i avui encara dura. Hauria estat bé que aquest proper cap de setmana, 19 i 20 de novembre, alguns s’haguessin decidit a participar al 10è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica que l’Institut Nova Història celebrarà a sala Municipal d’Arenys de Munt i, així, haver pogut argumentar en contra de tal catalanitat. No hi són, però, al programa. No hi seran, a Arenys de Munt. L’únic que saben fer és criticar la manera que té Bilbeny de vestir-se. Perquè d’argument de pes, ni un.
