A qui t’estimes més?
No sé a qui m’estimo més, si al pare o la mare. Diria que me’ls estimo a morir, com la preciosa cançó de Francis Cabrel, moltíssim, que la vida no seria...
Un gravat de Conxa Ibáñez
El 22 de desembre de l’any 2022 va morir a Barcelona Concepción Ibáñez Escobar, coneguda en el món artístic com a Conxa Ibáñez. Conxa Ibáñez havia nascut a Canet de Mar...
ERC davant el mirall
Esquerra Republicana de Catalunya s’ha percatat que la llei de la gravetat continua actuant.
Els que em segueixen a la premsa i xarxes socials saben que fa anys que m’exaspera el capteniment...
Parells i senars: Jordi Ginebra
Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) és científic i curador de la llengua catalana. Estudià Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i va doctorar-se amb premi extraordinari. Aquest any en...
La Coherència de la Crítica: Reflexions sobre el Progrés i la Hipocresia
Fa un parell de setmanes vaig mantenir una conversa que, tot i la seva brevetat, ha despertat en mi reflexions molt més profundes del que segurament pretenia la persona amb qui...
El poder d’organitzar-se
En casos on múltiples actors tenen el mateix objectiu d'obtenir el benefici més gran possible, i aquest benefici s'obté en un mercat que segueix el principi d'oferta i demanda, sempre el...
Una tardor amb molts interrogants
Per començar, recapitulem breument els dos punts principals que condicionaran l'evolució posterior del conflicte Catalunya-Espanya. Un és el pas endavant de l'ANC amb les seves "Tesis d'agost“, per mobilitzar la societat...
L’esperit de l’escala
Algú està debatent amb força els vostres arguments, que considereu totalment vàlids, però sou conscients que hi ha una fórmula que demostraria que no...
Fer llenya del mirall trencat d’ERC
He de reconèixer que l’al·legat antijunquerista de l’Èrika Casajoana de fa pocs dies, aquí a El Matí, escrit amb tanta determinació com bona prosa,...
Un obrir i tancar d’ulls
Diumenge dia 6 d’octubre vam fer un homenatge a la nostra estimada senyoreta Marta Mos, que no només ens va ensenyar a ballar dansa...
Els pressupostos participatius tornen a Barcelona
Al 2016, l’Ajuntament de Barcelona, en aquell moment liderat per Barcelona en Comú, decideix crear una plataforma de participació ciutadana (Decidim) amb la finalitat...
Antònia Font
Com diu la cançó “no és un adéu per sempre és un adéu per uns instants”. No seré jo qui critiqui la vessant artística...
A qui t’estimes més?
No sé a qui m’estimo més, si al pare o la mare. Diria que me’ls estimo a morir, com la preciosa cançó de Francis...
Un gravat de Conxa Ibáñez
El 22 de desembre de l’any 2022 va morir a Barcelona Concepción Ibáñez Escobar, coneguda en el món artístic com a Conxa Ibáñez. Conxa...
Subscriu-te al butlletí d’El Matí
Per si t’ho has perdut..
Els viatges imaginaris
Parlava amb algú de la futilitat del temps i la seva condició etèria, fràgil, intangible.
El meu interlocutor em recordava amb un halo de tristesa...
Míchel, referent
Hi ha persones que, de manera unànime, desperten una gran concurrència d’afectes, complicitats i simpaties. En això hem pensat en iniciar aquest article, dedicat...
Gegants amb peus de sorra
Aprofitant l’avinentesa de la teòrica caiguda de Twitter a les golfes dels inferns, de seguida hi va haver qui es va mobilitzar ràpid per...
El Llibre del Poble de Déu, 50 anys després
Fa cinc anys vaig llegir l’article “El Gure Aita”, de Vicente Luis García Corres, sobre l’homenatge que l’Academia de Lengua Vasca, Euskaltzaindía i la...
La gran pregunta
Fa uns dies vaig veure una entrevista en un programa de televisió local. Em va atrapar l’atenció. Els entrevistats eren un jove que fa...
El regal del meu germà
Al meu germà Julio
Tots tenim, o procurem tenir (seria el desitjable), un espai/temps on poder agafar aire, és a dir, relaxar-nos, distreure’ns de les...
