Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de l'Unilateral.
Només un somni?
Al Vilaweb del proppassat 7 de maig va sortir un article de J.R.Resina, "L'enveja, el cinquè poder" sobre els obstacles que s'ha posat la mateixa gent de parla catalana per fer...
Jesús a Collserola
Altra vegada, l'Albert Jané en dona una mostra del seu mestrívol domini de la nostra llengua amb aquest text que és una de les seves "Tres estampes evangèliques“. L'ús d'expressions col·loquials...
Venjances i pors
La sentència del Tribunal Suprem espanyol confirmant l'exclusió de Puigdemont, Comin i Puig de la Llei d'Amnistia és trista i indignant; però no pas inesperada. De la mateixa manera que seria...
Reflexions cap al tard
Cap al tard de la vida, quan ja se n'és a la recta final, sigui aquesta més curta o més llarga i el cap segueix despert, hom no pot evitar de...
Les il·lusions buides
Amic lector: demano excuses per endavant si en aquest article no hi troba res que no sàpiga de sobres. Però o m'ho trec del pap o rebento. Es tracta d'aquest senyor...
Les vagues del març del 51
(Aquest és un text d'Albert Jané. Crec interessant per la memòria històrica del nostre país que testimonis d'episodis especials arribin a les noves generacions que potser no n'han sentit a parlar...
L’Europa de les dues cares (2)
Quan es van fer els primers passos del procés que portaria a la Unió Europea, Charles de Gaulle va dir que el que ell volia era una "Europa de les nacions"....
L’Europa de dues cares (1)
A les religions politeïstes sovint un dels déus té dues cares que poden simbolitzar la part amable i la part cruel que els homes els hi atribueixen, segons la vida els...
“Els meus 95”
Cavall fort! Ves que vinc!
Ja n'he fet noranta-cinc!
Tants anys – no us vull enredar-
són un pes dur de portar.
Els dies -dit sense embuts-
es fan llargs i costeruts
Mes si el cos va...
Any nou, mals vells
La dita "any nou, vida nova" no passa de ser -malauradament- un simple desig que gairebé mai no es realitza. La vida ens permet rara vegada (tant a les persones com...
