Aquest proper 10 de juny de 2026 es commemorarà, amb tota solemnitat, el centenari de la mort de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí.
En els seus últims anys, Antoni Gaudí va dedicar-se en cos i ànima a la construcció del temple de la Sagrada Família. Com és notícia urbi et orbi, està prevista la visita del papa Lleó XIV, que beneirà la recent acabada torre de Jesús. Hi ha expectativa també per com fa anys que es parla de l’arquitecte Gaudí com a un sant futur. «L’arquitecte de Déu», li diuen.
A propòsit d’aquest moment històric que sens dubte col·lapsarà la ciutat de Barcelona, he llegit en un mitjà de comunicació que l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, rebrà el papa Lleó XIV en la seva visita a Barcelona lluint una creu pectoral inspirada en motius gaudinians.
Tradicionalment, l’art ha estat vinculat a la religió, a les seves expressions en la vida humana des del naixement fins a la mort. Grans i petites obres artístiques han estat una forma de mostrar la lloança, la devoció a Déu, l’espiritualitat encarnada en la matèria, i més si és en metalls nobles com l’or, la plata, el coure o en pedres precioses.
Res de tan bell, per a la vida de l’ànima, com contemplar el misteri que emana d’una icona de ritus oriental, o immergir-se en la imponent atmosfera d’una catedral gòtica, o sentir la calidesa divina en el silenci d’una petita capella ornamentada només amb una dolça imatge de Maria amb el Nen en braços.
També la litúrgia se serveix de la bellesa d’un calze, o d’unes làmpades treballades amb delicadesa amb coure o plata, o d’unes casulles o tovalles d’altar amb brodats simbòlics segons l’època de l’any. De molt jove veia brodar aquests motius amb fils de colors, i també amb fil d’or, per una noia del poble de la meva mare. M’extasiava en l’observació d’aquella bellesa artesana, fruit d’unes mans prodigioses.
Amb més o menys filigranes, o buscada senzillesa, magnífiques es mostren les creus que porten bisbes, cardenals, abats, papes. La creu gaudiniana que el bisbe Joan Planellas portarà en la visita papal, és obra del joier i escultor tarragoní Joan Serramià.
Amb una gran humilitat, Joan Serramià ha dit que ell tan sols és un intèrpret del geni creatiu d’Antoni Gaudí. Per confeccionar la creu pectoral, el joier ha pres model de la creu que corona la torre de Bernabè, l’única que el genial arquitecte va veure acabada abans de morir atropellat per un tramvia.
La creu gaudiniana ha esta encarregada a Joan Serramià per l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus. La polida pedra de marbre rosa situada al centre de la creu com un cor, sembla voler convocar la mirada de qui la contempla en oració silenciosa.
