Qualsevol Centre d’Atenció Primària de Catalunya, un dia de bon matí…
I aquí estic de nou, altra cop amb les revisions de control rutinàries trimestrals i com sempre mig adormit, ben just acabat de llevar i observant al meu voltant les anades i vingudes habituals de gent però avui hi ha quelcom en l’ambient estrany, boirós, enigmàtic… aquella sensació que alguna cosa no acaba de quadrar o no va gaire bé, no són les rutines d’altres dies, la gent està com a capficada, mirades perdudes, alguna cosa ha canviat…
La gent mira el mòbil més de l’habitual, es queden pensant amb cara d’embadalits, fan ganyotes estranyes i, fins i tot, prenen nota dels vídeos que miren i les ensenyen a la persona del seu costat. Uns vídeos que, per cert, tothom estem sentint sense voler-ho donat no saben encara de l’existència d’uns aparells anomenats auriculars… Però ells es miren uns als altres, incrèduls, amb cara de no entendre res i mentrestant allà al fons, enmig de la foscor dels passadissos està, com sempre, el seu destí final: La cua per anar al lavabo.
La cua per anar al lavabo habitual a aquestes hores d’analítiques matinals però avui allí hi ha una cua superior a d’altres vegades, més densa, amb més gent… sembla un dia de rebaixes, sembla que donin esmorzar gratuït per a tothom després de les analítiques, sembla la cua dels bufets lliures dels hotels d’esmorzar al matí, com si tot s’hagués d’acabar, com si no hi hagués demà…
Tothom amb el mòbil a la mà i un pot de plàstic a l’altra, molta gent i entre ells es pregunten amb cara de no entendre res. Imagino és gent que surt de casa amb presses i amb la feina per fer i ara els toca anar de bòlid per arribar a temps. Una cua impacient que fa balls estranys amb creuaments de cames tot esperant el seu torn de buidatge i enmig d’aquesta multitud apareix… allí està.
Allí està una persona sortint del lavabo desorientada, atabalada, amb el pot de plàstic a la mà i el mòbil ves a saber on, sembla no saber que ha de fer ni que pensar. Pregunta a la gent que fa cua i per les cares ningú li sap donar resposta i mentre ell amb el pot, amb el pot que conté un líquid de color groc que per l’hora del dia i el lloc on estem vi blanc no és.
I ell amb el pot, remenant i remenant, remenant el pot amb una proveta com aquell que vol que no es faci solatge, que quedi tot ben dissolt: potet de plàstic a les mans, ben ple no fos cas que en falti i remenant amb la proveta… Curiós!
Què està passant? Com podem haver arribat a aquesta situació? Venir de casa amb la feina per fer i no tenir clar per a què serveix el pot i la proveta? Encuriosit vaig a agafar un pot d’aquests a l’entrada, dels que donen per a fer aquestes analítiques d’orina, l’agafo i… Ara si que ho entenc tot!
Només veure el pot, el seu contingut i embalatge i el complet manual d’ús (veure fotografia de l’article) entenc que per saber recollir aquesta mostra d’orina correctament cal ben bé un Màster en Analítica i recollida de Mostres Urinàries.
El paper en qüestió o, millor dit, manual d’instruccions s’assembla molt al que porten els mobles per muntar d’una coneguda marca sueca. Només que, a aquest, li trobo a faltar un títol més adient, més descriptiu: Jo l’hauria titulat Ürinna.
Anem a veure que ens diu frase per frase:
- La mostra s’ha de recollir idòniament de la primera micció del matí.
Obligat no és, queda clar, però si òptim sempre que s’entengui que és micció. Ara entenc que feia la gent amb el mòbil al meu costat abans d’anar al lavabo, miraven d’esbrinar amb la Intel·ligència Artificial (IA) que era això de micció…
- Renteu-vos les mans.
Està bé sí, sempre s’ha de ser net i polit i més si hem de tocar coses molt íntimes nostres. Ja ho deien fa uns anys “Catalunya, cara neta”… Ara seria cara i bé, una mica més avall també.
- Desenrosqueu la tapa i deixeu-la cap per amunt sobre una superfície neta. No desenganxeu l’adhesiu (per evitar el risc de punxada).
Aquí la cosa ja és complica una mica més, primer cal avaluar segons el nostre criteri que considerem net o brut i entendre l’enigma de l’adhesiu que punxa.
- No toqueu la part interna del recipient i procureu que l’orina no us toqui la pell (els homes s’han de retirar la pell del prepuci i les dones s’han de separar els llavis majors).
Vaja, aquesta és de nivell! ara si que passa a ser quasi un esport de risc i cal tenir-ho tot ben calculat i apamat, fer bona punteria al pot i tenir una certa agilitat manual mentre encertem al recipient.
- Rebutgeu el primer i l’últim raig d’orina i ompliu tres quartes parts del recipient, aproximadament.
Ara entrem en l’apartat de les Competències Bàsiques de Matemàtiques, saber que són tres quartes parts, que representen en un pot de plàstic i ser prou hàbils per rebutjar inicis i finals d’orina i que igualment emplenem la quantitat que toca. Com una gimcana, vaja!
- Tanqueu el pot correctament.
Uf, una ordre fàcil, gràcies! Esperem saber enroscar bé.
- Agiteu lleugerament el recipient per homogeneïtzar la mostra recollida.
Ara entenc la feinada d’aquella persona en remenar i sacsejar el pot en sortir del lavabo! M’ha recordant quan en James Bond demanava els Martini amb vodka: sacsejats no remenats.
- Retireu l’etiqueta des de la llengüeta procurant no introduir el dit a l’orifici.
Uf, sense comentaris. Només espero que ningú s’hagi equivocat ni de llengua ni de llengüeta ni d’orifici.
- Poseu el recipient de la mostra damunt d’una superfície dura i inseriu-hi el tub amb el tap cap avall fins que l’agulla punxi i el líquid pugi pel tub. Repetiu el mateix procediment amb el segon tub.
Aquí ja arriba la part per nota del Màster i demostrar totes les nostres habilitats: físiques, mentals, de càlcul i de lògica. I no fer-ho una vegada, fer-ho dues!
- Llenceu el recipient i lliureu els tubs amb la mostra al centre sanitari.
Esperem que ningú s’equivoqui amb el recipient a llençar o haurà de tornar a començar tot el procés altra vegada.
Si heu recollit la mostra a casa, la podeu conservar a la nevera entre 2 i 8 graus un temps no superior a 24 hores.
Per si us ve de gust portar-la més fresqueta al CAP amb aquestes calors que ja comença a fer, compte no us equivoqueu amb d’altre líquids que tingueu a la nevera i no s’ho beveu!
Nota: si el tub ha perdut el buit i l’orina no puja, obriu la tapa del recipient, destapeu el tub, aboqueu-hi amb precaució la mostra, tanqueu el tap pressionant amb força i netegeu l’exterior del tub amb aigua i paper.
Total… Tanta història per a res, que si no va bé i no funciona o no se n’heu sortit bé cal que feu com s’ha fet tota la vida: fer el pipí al pot apuntant bé, remenant mentre ho fas, llençant el primer pipí, trasvassament a les provetes mirant d’encertar i una posterior neteja exterior i llestos, a la butxaca i cap al CAP! (opcional embolicar-les amb paper d’alumini)
Aquest és el camí… Què la Força ens acompanyi!
