Aviat farà quatre anys que vaig escriure en aquest mateix mitjà l’article Plàstics a la revetlla. Quan escric això, manquen pocs dies per a la revetlla, i no tornaré a repetir el que ja vaig exposar aleshores. Diria que no ha canviat res.
A hores d’ara, el plàstic en pirotècnia no està prohibit de manera general, encara que sí que...
La mare ens portava, al meu germà i a mi, al Turó Park. No era gaire lluny de casa, el número 29 de l’avinguda de Sarrià. Hi anàvem en aquell temps que abans en dèiem d’entretemps: la primavera i la tardor. Però sobretot hi anàvem a l’estiu. Al Turó Park s’hi estava fresc, el verd i els arbres d’ombra...
A les primeries del segle XX, a l’extrem sud del Vallès Oriental, hi vivia la Marieta de Can Prats, la petita d’una família de nissaga molt antiga que va quedar òrfena de pare i mare traspassats a causa de la grip espanyola. Ella, menor d’edat, i la masia van quedar sota la tutela del germà gran, home de caràcter...
Leocadio Soro, Eduardo Francisco García, Antonio Pla, Antonio Inglés, Joaquín Pascual i Miguel Sales mai més romandran invisibles als ulls del món. Una part de la vida d'aquests sis valencians de la Ribera Alta és, ara, història documentada i no passarà desapercebuda per als estudiosos del segle XX. Posar els fets en blanc i negre sobre el paper és...
Sopa de Cabra ens regalava una lletra meravellosa amb la seva popular “Camins”(2001), un cant i oda al viatge de la vida i a la seva constant evolució, començar i finalitzar sense final aquests camins vorejants, serpenteants, la valentia de renéixer de nou amb els records d’un passat que ens atrapa sense final.
La capacitat d’absorbir tantes vivències s’arremolinen a...
«Dins l’ànima hi ha alguna cosa. Es pot anomenar esperit, mestre, amor..., i això és el que guia l’art», va dir Etsuro Sotoo en una conferència. És el pensament que durant dècades ha motivat el treball artístic d’aquest escultor japonès nascut a la Prefectura de Fukoaka l’any 1953. La seva és una història d’amor a Gaudí i a la...
La padrina va néixer al Cogul l’any 1896. Aquella dona menuda m’explicava els seus records d’infantesa quan jo encara era ben endins de la meua pròpia; parava l’orella per respecte més que per interès, sense sospitar que la majoria dels seus relats em quedarien gravats per sempre. De totes les anècdotes que em va traspassar aquelles tardes d’estiu o...
El passat dimarts 2 de juny morí, als 90 anys, Josep Maria Cadena, un dels referents del periodisme català de les darreres èpoques. Va exercir, entre d’altres facetes, de periodista, crític d’art i estudiós de la premsa satírica. Fou una de les persones que reberen el poeta Josep Carner i la seva esposa, exiliats a Bèlgica, arribant a l’aeroport...
Hi ha autors que hom cita amb prudència, com qui treu la vaixella bona només els dies assenyalats. I n'hi ha d'altres, més rars, que hom acaba recomanant amb una insistència gairebé imprudent, com si fossin un remei massa eficaç per guardar-lo al calaix com per a no compartir-lo. Gilbert Keith Chesterton és, per a mi, d'aquests darrers.
El vaig...
La natura està esplèndida! Les muntanyes, els boscos, els camps, els horts... Quina verdor! Quin esclat! Quina plenitud! Un dels fenòmens que em meravellen més són les plantes que creixen de manera natural a les clivelles de les parets, murs o roques i són capaces de sobreviure.
Hi he pensat, en el retorn de la vida i en tot allò...
