14.3 C
Barcelona
Diumenge, 11 abril, 2021
Inici Opinions

Opinions

La comunicació prenia tota la seva plenitud perquè en la nostra vulnerabilitat, érem acollits i reconeguts com una expressió única del Misteri del qual tots formem part. Els seus ulls escoltaven i, en l'escolta, et reconeixia Algú potencialment infinit que podia, sense por a l’exclusió, mostrar-se en confiança. Escoltar-lo era inspirar l'esperança d'un Nosaltres que et feia sentir l'aroma del perquè de tot plegat. L'Arcadi era tot...
Els entorns de Tamariu són bonics. Pots sortir de Tamariu per diferents camins que et porten per bonics indrets del municipi de Palafrugell i, segons el camí que agafis, de Begur. Tret de pocs dies a l’any, són camins tranquils, tots comencen amb una pujada més o menys suau. Al poc que t’apartes dels més amples que en algun moment,...
Anem a fer un experiment mental. Els humans percebem la realitat a partir dels nostres sentits: vista, oïda, tacte, olfacte i gust. Sovint, quan vivim una experiència inoblidable és perquè algun d’aquests s’estimula més de l’habitual, com per exemple quan ens tirem en paracaigudes, quan un paisatge ens deixa bocabadats o quan una simfonia ens avassalla. El mateix succeeix...
No és cap novetat que les cultures no hegemòniques hem rebut fort amb l'eclosió de la globalització tecnològica que el segle XXI ha dut sota el braç. Dissortadament, hem hagut d'ajuntar els dits i esperar cop de regle en infinitat d'àrees, i a més, havent-hi de posar un somriure en nom d'una estranya diversitat que només premia els gegants....
Abans de les passades eleccions diversos analistes mostraven la seva curiositat per la previsible entrada de Vox a la cambra del Parc de la Ciutadella. S’especulava sobre com havia d’impactar la irrupció de la seva fatxenderia i bel·licositat, tal com ja havia passat en altres institucions d’arreu de l’Estat on s’havien convertit en la novetat. En aquest sentit cal...
Quina gosadia! Voler posar a ordre a l’univers, no creieu? Limitar-lo a una definició entrellaçada de lletres i números quan la seva bellesa rau en el feréstec equilibri. I, nosaltres amb la nostra ignorant hegemonia l’estem trencant, això si, convençuts, però, que haurem aconseguit per fi acotar-lo. Un escrit de la Carme Cinca que ens fa recapacitar sobre el que...
“No tot està perdut”… penso per mi mateixa. Durant molt temps continuat se’ns ha prohibit masses coses… la majoria per causes que tots sabem i per força major. No tot està perdut quan anhels quotidians i extrodinaris els defensem i enyorem com un últim desig del pur fet de viure. Les converses pendents podrien servir con a títol d’alguna evocadora  pel.lícula de...
Corria el mes de gener del 2001 quan de sobte va saltar als mitjans de comunicació la notícia que desenes de persones migrants havien entrat en algunes esglésies de Barcelona amb la intenció de tancar-s’hi fins que no s’atenguessin les seves reivindicacions.  El tombant de segle va coincidir amb l’entrada a l’estat espanyol de moltes persones atretes per l’empenta...
“Qui perd el seu, perd el seny” diu una dita catalana. I quan aquest “perdre el seu” vol dir milers de conciutadans morts entre els que hi ha parents o amics, és ocmprensible que les emocions dominin els ànims i que els raonaments racionals tinguin ben poques probabilitats ni de treure el nas per un cantó. Aquests dies amb la...
Les quatre cambres del cor, és una novel·la que transcorre al París dels anys trenta, protagonitzada per la Djuna, en Rango i la Zora. Una novel·la amb forts components  autobiogràfics, en la que la Djuna, és la mateixa Anaïs Nin, en Rango, el poeta peruà Gonzalo Moré, que a la novel·la és de Guatemala, i la Zora la seva...
1,819FansM'agrada
7,087SeguidorsSegueix