Tots tenim algun familiar, conegut o, fins i tot, nosaltres mateixos que, sense saber ben bé com, un dia ens vam adonar que teníem més quilos i més greix dels que voldríem. Potser alguns van decidir que calia fer alguna cosa per perdre aquest pes.
Sense ser experts, sabem que aprimar-se costa molt. També coneixem, de ben segur, persones properes...
Duc un temps immergit en un treball que m’ha robat les hores de la nit en que acostumo escriure cartes. Per aquest motiu avui intentaré despatxar una part de tot el porto al pap mal endreçat de manera telegràfica com acostumo fer en aquestes ocasions.
¿Què passarà amb les pintures de Sixena un temps després de que, aprofitant la vigència...
L’altre dia, mirant el Telenotícies de TV3, vaig tornar a tenir una sensació que fa temps que m’acompanya. Obrien el TN amb la famosa “flotilla”. Amb connexions en directe, amb aquell tarannà solemne que sovint adopten alguns mitjans quan ja no informen, sinó que liturgitzen el relat. I jo pensava, sincerament: de debò aquest és el centre neuràlgic del...
Raquel Serrat i Tubau (Manlleu, 1976), és ramadera de cavalls de carn de la raça Cavall Pirinenc Català, al poble de Serrat, municipi de Queralbs. El 1999 es va casar amb un ramader i va incorporar-se a l’explotació familiar de Pardines, on criaven bestiar boví de la raça Bruna dels Pirineus i Cavall Pirinenc Català. Vinculada a la Unió...
En diverses ocasions m’he trobat amb gent que a més de plorar la mort del pare, o de la mare, sigui quin sigui l’últim progenitor viu, comencen un dol paral·lel: el dolor per les disputes sagnants i a vegades eternes, amb un germà, o germans, per una herència indivisa, és a dir: compartida.
«No hi ha herència que no porti...
Els Estats Units és per molts, incloent-me, la màxima expressió del que ha sigut el capitalisme, com també del que és el capitalisme. A més, observant amb atenció els esdeveniments que ens han portat fins aquest punt i els que s’estan donant actualment podem veure un futur probable que es encara més descoratjador.
En un article anterior anomenat “La contradicció...
La societat actual si en alguna cosa es caracteriza és pel seu frenètic devenir.
La vida és accelerada, o millor dit, l’hem transformada en una foribunda consecució d’experiències, obligacions, hobbies, productivitat a l’extrem; el que vulgarment s’anomena “cultura del tràfec”, aquesta metafòrica transformació verbal d’una realitat sobreactuada on fins i tot en el nostre temps lliure cal estar permanentment alerta...
Fa poc vaig escriure l’article Per què el cos no vol aprimar-se. Hi comentava que el Glucagon-like peptide-1 (GLP-1) és un dels principals senyals fisiològics relacionats amb la sacietat. He cregut que aprofundir en aquest tema podia ser d’interès.
Sabem que tot allò que afavoreixi la sacietat, sense ser una solució per si sol, pot contribuir a la lluita contra l’obesitat....
La Victòria, estremida pel que acabava de passar, va abaixar d’un cop la persiana. No es podia creure el que havia vist.
Tot havia començat deu dies abans, quan una família de tres persones es va instal·lar a la casa del davant. Des de la finestra, la Victòria va observar com buidaven el maleter del cotxe: només tres maletes i...
Hi ha paraules que, de tant servir per a tot, acaben sense servir gairebé per a res. “Persona” n’és una. La trobem en preàmbuls legislatius, plans estratègics, discursos institucionals i campanyes electorals amb una facilitat commovedora. Tothom posa la persona al centre, com qui posa un gerani al balcó per demostrar que estima la natura. Després arriben els pressupostos,...
