La figura del padrí (padrí de bateig o padrí de mona) existeix des dels inicis dels cristianisme. Era la persona (padrí o padrina) que tenia la funció d’acompanyar els infants al llarg de la vida i donar-los suport en la fe cristiana. També se’ls confiava la cura dels fillols o filloles en cas que els pares emmalaltissin o morissin....
“És Pasqua perquè he merescut de veure’t”. Així respongué el jove Benet, pare de monjos, quan, retirat en una cova de Subiaco, Déu li envià un prevere a socórrer-lo. Benet, que ni tan sols sabia que aquell diumenge fos Pasqua, s’alegrà, i reconegué el sagrament Pasqual en la visita inesperada del germà i en l’àpat compartit amb el prevere.
També...
Els rumors, les conspiracions, les teories més curioses, les solucions màgiques i les explicacions basades en suposicions i hipòtesis d’allò més pintoresques sovint omplen rius de tinta. I no pas ara, sinó des de sempre. Des que el món és món, l’ésser humà ha observat el seu entorn amb curiositat, no només per buscar maneres de sobreviure millor enmig...
«El romànic està de moda», afirma Carles Sánchez Márquez, autor de l’assaig El romànic, objecte de desig. La fascinació pel patrimoni des de la Renaixença fins a l’era digital, publicat per Rafael Dalmau, Editor.
Sí: sembla que més enllà del desgraciat litigi de les pintures murals de Sixena, el romànic està de moda a tenor de la proliferació d’exposicions, rutes...
Cada primavera, la Setmana Santa torna als carrers i a les cases de Catalunya. Per a alguns, manté un sentit religiós profund. Per a molts altres és sobretot una tradició cultural, familiar i compartida. I és precisament aquí on rau la seva força: en la capacitat d’anar més enllà de les creences personals i esdevenir un punt de trobada...
Abans la gent cantava; ara tothom va ràpid. Fa no tants anys, estava extès l’hàbit de cantar mentre es treballava al camp, mentre s’estenia la roba, mentre es cuidava un nen. Les cançons no eren només música: representaven companyia, eren memòria, eren una manera de dir “som aquí”. Abans, el temps no corria; caminava.
Ara, en canvi, sembla que tot...
Hi ha noms que no s’invoquen sense conseqüències. Simone Weil n’és un. No és una autora que es deixi domesticar fàcilment, ni en una cita brillant ni en una nota a peu de pàgina. Quan apareix, ho fa més aviat com una exigència. O pitjor: com una incomoditat persistent, com alguns films de Pier Paolo Pasolini, que tant l’admirava.
Potser...
De biòleg molecular a l’Institut Pasteur a París a monjo budista a l’Himàlaia.
Cap lligam material, geogràfic, laboral o familiar. La història de Matthieu Ricard és fascinant i enriquidora, convida a la reflexió i ens fa qüestionar com deixar-ho tot pot significar perseguir una direcció, determinar prioritats i que la vida al capdavall tingui el sentit que abans no tenia.
Podríem...
El mateix cap de setmana que se celebrava la renovada gala de les Lletres Catalanes, a l’Escala començava la primera edició de ‘L’Escala dels llibres’, que dona continuïtat al que durant set edicions ha estat ‘l’Escala vila del llibre’.
L’objectiu és ser una metàfora que evoqui la vocació del poble de l’Escala d’esdevenir un port en el que tots...
Aquest va ser el consell que el papa Lleó va donar als periodistes de la RAI, la televisió pública italiana.
El 17 de març passat, el papa rebé en audiència, a la sala Clementina, els redactors del TG2, el telenotícies de la segona cadena de la RAI, amb motiu del 50è aniversari de la seva fundació. El papa digué als...
