El creuer MV Hondius, on s’ha registrat un brot d’hantavirus, ha deixat tres morts fins al moment d’escriure aquest article. En l’operatiu, que s’ha coordinat des de Tenerife, han participat més de vint països. Els passatgers han estat traslladats als seus respectius llocs de procedència des d’on es farà un monitoratge del seu estat de salut per banda de les autoritats sanitàries. Fins aquí els fets. La notícia hauria de ser això i res més. Tanmateix, la realitat és que hem de conviure amb un soroll col·lateral que contribueix a crear confusió.
Més perill que l’hantavirus
És ben difícil triar quina de les declaracions al voltant del trasllat del creuer de luxe a Tenerife té més perill que l’hantavirus. Personalment, les que més m’han espantat són les del president de Canàries, Fernando Clavijo, assegurant que temia que les rates pogueren nadar des de la nau a terra després de preguntar a la intel·ligència artificial sobre el tema. Al vaixell s’ha confirmat, per via oficial, que no hi ha rates i també s’ha desmentit que no poden nadar. Així les coses, té ell més perill ell que el virus.
En aquest context, la consellera de Sanitat de la Comunidad de Madrid, Fátima Matute, ha fet al·lusió a la ministra de Sanitat afirmant en una tertúlia de ‘Cuatro’ que Mónica García “se licuaba“ mirant al representant de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Aquest és el nivell. Però el portaveu nacional de VOX, José María Fúster, ha anat més enllà. Segons Fúster, el govern es capaç de fer ús d’aquesta crisi per emprar-ho com a cortina de fum sobre els casos de corrupció i fins i tot ha criticat a l’OMS. “Mala cosa tiene que ser cuando la OMS te elogia“, Fuster dixit.
I malgrat tot
I mentre un operatiu de la UE (Unió Europea) i l’OMS s’ha coordinat amb dotze països per fer possible que els passatgers de vint-i-tres països arribaren al seu destí. Aquest esforç ha necessitat la participació de 350 membres de les forces de seguretat. A més, a més en la cobertura mediàtica de l’esdeveniment han treballat 400 periodistes de tot el món. I des del Papa fins al secretari general de l’ONU (Organització Nacional de Nacions Unides) han celebrat l’èxit.
António Guterres, secretari general de l’ONU, ha felicitat el govern espanyol. Ursula voyn der Leyen, presidenta de la UE, ha valorat positivament l’efectivitat de la gestió de l’operatiu i el Papa, León XIV, ha alabat la solidaritat del poble canari. No hi ha precedents d’un esdeveniment d’aquesta magnitud. Què pensarà de tot això el senyor Clavijo? I què pensaran els ciutadans als quals representa?
Salvar vides
Però el tema va més enllà de tot aquest circus. Es tracta de salvar les vides de les persones que viatjaven a creuer, passatgers i tripulants. Alguns ja han donat positiu i, afortunadament, estan a centres sanitaris on rebran tota l’atenció disponible perquè puguen fer front al contagi. D’això es tracta. Ajudar a altres éssers humans en cas que estiguen infectats. Qualsevol altre escenari és inadmissible. Com també ho és escoltar declaracions com les descrites en aquest text. De què serveix tot això? No està justificat ni en circumstàncies normals.
Vos imagineu per un moment com milloraria la qualitat de vida de tothom si els polítics es dedicaren a fer la seua tasca i deixaren als especialistes prendre decisions. Aleshores, quina hauria estat la notícia? De què s’hauria parlat en les Xarxes Socials o en les televisions? Quants recursos ens haguérem estalviat? Quant de temps s’hauria guanyat en compte de perdre’l? Al remat aquesta pèrdua ens afecta a tots. Quant trobem a faltar recursos, idees i solucions potser siga massa tard. I, aleshores, busca qui t’ha pegat.
