Inici Authors Articles de Joan Capdevila

Joan Capdevila

149 Articles 0 Comentaris
Martorell, 1965. Veterinari, Diputat a Corts i assessor d'Afers Públics (per ordre cronològic). Fundador de l'Associació El Matí i primer director d'El Matí Digital.

Chesterton o l’art de pensar del revés: sentit comú per a una democràcia despistada

Hi ha autors que hom cita amb prudència, com qui treu la vaixella bona només els dies assenyalats. I n'hi ha d'altres, més rars, que hom acaba recomanant amb una insistència...

Un Sant Pare cada deu anys

Tenia els amables lectors d’El Matí embarcats en pensadors inquietants i miralls de la democràcia moderna, però avui tallo el fil. El director d’El Matí ha considerat que tocava parlar de...

Quan la democràcia perd el rostre: Mounier contra la política sense persona

Hi ha paraules que, de tant servir per a tot, acaben sense servir gairebé per a res. “Persona” n’és una. La trobem en preàmbuls legislatius, plans estratègics, discursos institucionals i campanyes...

Quan la democràcia deixa de pensar: Hannah Arendt davant del nostre mirall

Hi ha una descoberta una mica descoratjadora que hom fa relativament aviat quan freqüenta la política institucional: la intel·ligència no immunitza contra la niciesa. Persones perfectament formades, fins i tot brillants...

Quan la democràcia perd les mores: per què cal rellegir Tocqueville

Hi ha expressions que sobreviuen als segles perquè contenen alguna intuïció permanent sobre la naturalesa humana. Recordeu? O tempora, o mores!, clamava Ciceró davant la decadència catilinària de la República romana. No...

Retrobar Simone Weil (tot mirant de reüll Plató) serveix a la democràcia del segle...

Hi ha noms que no s’invoquen sense conseqüències. Simone Weil n’és un. No és una autora que es deixi domesticar fàcilment, ni en una cita brillant ni en una nota a...

Carta del diputat Joan Capdevila al papa de Roma

Demano de Vostra Santedat una paraula de reconeixement i d’encoratjament per als nostres presos i per a tots els catalans que segueixen la via evangèlica de la no violència

Quim Ferrer, in memoriam

Mai no tenia un no per a ningú i sempre somreia

Ballarín, tan a prop

Riure plegats. De cor, sense reserves, sense embuts.

De cadires i cadiretes

Arraconant-nos a nosaltres simbòlicament volen fer veure que arraconen el que aquesta munió de gent va enviar-nos a fer a Madrid