Joan Capdevila
Quan la democràcia deixa de pensar: Hannah Arendt davant del nostre mirall
Hi ha una descoberta una mica descoratjadora que hom fa relativament aviat quan freqüenta la política institucional: la intel·ligència no immunitza contra la niciesa. Persones perfectament formades, fins i tot brillants...
Quan la democràcia perd les mores: per què cal rellegir Tocqueville
Hi ha expressions que sobreviuen als segles perquè contenen alguna intuïció permanent sobre la naturalesa humana. Recordeu? O tempora, o mores!, clamava Ciceró davant la decadència catilinària de la República romana.
No...
Retrobar Simone Weil (tot mirant de reüll Plató) serveix a la democràcia del segle...
Hi ha noms que no s’invoquen sense conseqüències. Simone Weil n’és un. No és una autora que es deixi domesticar fàcilment, ni en una cita brillant ni en una nota a...
Carta del diputat Joan Capdevila al papa de Roma
Demano de Vostra Santedat una paraula de reconeixement i d’encoratjament per als nostres presos i per a tots els catalans que segueixen la via evangèlica de la no violència
Quim Ferrer, in memoriam
Mai no tenia un no per a ningú i sempre somreia
Ballarín, tan a prop
Riure plegats. De cor, sense reserves, sense embuts.
De cadires i cadiretes
Arraconant-nos a nosaltres simbòlicament volen fer veure que arraconen el que aquesta munió de gent va enviar-nos a fer a Madrid
Marc Vilarassau i Alsina, S.I., IN MEMORIAM
Aquell tipus era formidable: tot un ninja del Crist.
De rascar i dostrogots
En temps de tribulació, no feu mudança. I obeïu el míster, afegiria jo a la màxima ignasiana
Que tal dia farà un any
Aquest partit ha estat el resum, magnificat, del que portem de lliga




















