Georgina Peroy
Ponentina de naixement i vallesana d’adopció. Vida dedicada a la docència. Actualment, col·laboradora al diari La Mañana de Lleida i a la revista digital Vacarisses Balcó de Montserrat. Autora de Malgrat la boira, de Pagès Editors.
Esmorzar amb Vicent Andreu Estellés
L’acció transcorre a la sala de professors d’un institut de secundària del Vallès Occidental. És hora de l’esbarjo. La discreta professora entra amb un somriure discret també i un bon dia...
NPC
Oi que més d’un cop tots ens hem sentit com si féssim d’extra? Sí, ja sabeu, com el paper dels romans de les pel·lícules de romans o com els indis de...
Avui no parlem de Paul Auster
He estat a punt de deixar a les primeres pàgines la novel·la Adéu a Eddy Bellegueule, del jove escriptor Édouard Louis (Hallencourt, 1992). Tot i que la seua prosa reflexiva i...
Optimisme tecnològic
A Silicon Valley eren anomenats luddites aquells que s’oposaven a un avanç tecnològic, donant al terme un significat injust atenent a la veritable actitud luddita. No vinc pas a parlar sobre...
Comencem amb mala nota
De vegades trobem petits tresors amagats entre la ferralla o les andròmines inútils. Enmig del desori de les xarxes socials, he trobat una petita joia per il·lustrar un article potser també...
A Betlem me’n vull anar?
La majoria dels historiadors clàssics i erudits bíblics consideren que les teories de la no existència de Jesús (el Natzarè, el Galileu, Crist o Jesucrist) estan totalment refutades. Pràcticament tots els...
Arribar a port
Com va dir algú, morir és el més important que farem a la vida. No és gens estrany, doncs, que la ciència i la literatura hi esmercin tant de temps per...
La paradoxa del jardiner sense títol
El meu jardí és tan petit que gairebé no necessita cap manteniment. Aquest perllongat final d’estiu, però, hem necessitat un professional que el tragués de la misèria en què l’havia deixat...
Joc de trampes
Una educació bàsica massa bàsica i un entorn desfavorable les ha mantingut allunyades de la formació interior –i la consegüent reflexió– que al cap i a la fi pot fer que...
Doncs Coti x Coti
Pobra llegua catalana. A força de fer-li tan poc cas, l’hem convertit en una llengua d’anar per casa. Ja és com una d’aquelles camisotes que ens posem a sobre quan gairebé...
