El ChatGPT ja és força omnipresent en el nostre devenir diari, així com és sorprenent veure les respostes que, ràpides, es despleguen davant dels nostres ulls. Però aquesta finestra de la IA encara no sap que a l’abril de l’any 1976 jo treballava com a dissenyadora gràfica a Publicitària Catalana, empresa pionera en l’ús del català en el món de la publicitat. Aquesta dada el ChatGPT la podrà donar a partir de la publicació d’aquest article escrit cinquanta anys després. El ChatGPT s’alimenta de les dades que li proporcionem.
En cinc dècades -dues generacions- ha passat tota una vida de tantes iniciatives socials i culturals com es van anar materialitzant, amb la lògica, lluminosa i explosiva energia fundacional, després de la mort del dictador Franco el dia 20 de novembre de 1975.
Una de les iniciatives a celebrar durant aquest any d’aniversaris: aquesta primavera de l’any 2026 farà cinquanta anys d’un esdeveniment extraordinari que va suposar un abans i un després per a la cultura i els mitjans de comunicació a Catalunya: la sortida a l’àgora del diari Avui, el primer diari en català editat després del franquisme aquí, ja que l’any 1974 havia sortit a Andorra el diari Poble Andorrà. El diari Avui va néixer el dia 23 d’abril de 1976. El dia de la presentació havia estat escollit amb cura, ja que Sant Jordi: Dia del Llibre i la Rosa, és una de les jornades més simbòliques i més festives que els catalans tenim en el nostre imaginari col·lectiu.
A Publicitària Catalana, empresa dirigida per Jordi Úbeda, creador de la distribuïdora L’Arc de Berà, la Llibreria Ona i impulsor de l’Editorial Pòrtic i, encara, gerent de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, cada mes dissenyàvem els anuncis que es publicaven a la revista Serra d’Or. Era una feina grata, per a mi, quan em tocava, fer anuncis de llibres en les seves pàgines que llegia amb tant d’interès. L’atzar em va propiciar una aventura inesperada. Amb la sortida del diari Avui hi va haver molt moviment, en aquell estudi de publicitat: a més dels habituals anuncis de les editorials que publicaven llibres en català, vam rebre encàrrecs de diversos anunciants que hi volien ser, en aquell primer número del primer diari publicat en llengua catalana al Principat.
L’emoció que vam viure els dies previs a la festa de Sant Jordi de 1976 va ser més intensa que de costum: en la nostra modèstia i evident segon pla, érem conscients de ser part participant d’un moment històric. Tant que ara podem dir: ‘jo també hi era’, en aquell esdeveniment, perquè hi érem de ben a prop mitjançant l’elaboració dels anuncis que es van publicar en les pàgines especials, amb atraients novetats literàries, per fer visibles el Dia de Sant Jordi en què s’inaugurava no només un nou diari, sinó un diari en llengua catalana. L’entusiasme pel que representava de represa de país i de normalitat lingüística, aquella col·laboració professional de Publicitària Catalana amb el diari Avui que en els primers temps va dirigir el periodista Josep Faulí, va continuar, dinàmica, per molt temps.
