Aquesta setmana comença un nou any i, quan es produeix aquest fet, és habitual fer un exercici de reflexió. El 2013 haurà estat clau per Catalunya. És al llarg d’aquest any que deixem enrere que s’hauran posat els fonaments per al país del futur: ja tenim unitat política, data i pregunta per al referèndum d’independència. Tenim, també, el més important: la mobilització social. Per tant, malgrat la maltempsada econòmica que estem vivint, podem no ésser supersticiosos amb el número tretze i fer-ne un balanç positiu, especialment per les expectatives que ens ha desvetllat.
El 2014 serà un any de mirada al passat. L’efemèride més ampul·losa que ens tocarà viure és la del Tricentenari del 1714. Aquest exercici de record servirà per veure d’on venim: el país lliure que vam ser i que ens van arrabassar. Es tractarà de prendre consciència de la magnitud de la tragèdia per tal de tenir ben clar què ens hi juguem en els propers mesos, per què i per qui lluitem.
Aquest any també rememorarem, encara que potser, malauradament, amb la boca més petita, que el 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya. Fou aleshores quan els homes del noucentisme decidiren, des de la precarietat, estructurar el país i permetre-li encarar la modernitat amb unes mínimes condicions. I aquesta efemèride ens servirà per entendre on som perquè, al cap i a la fi, la Generalitat és hereva de l’esforç d’Enric Prat de la Riba i dels seus coetanis. Sense Prat, sense Mancomunitat, sense noucentisme, no hi ha consulta. És per això que des d’El Matí Digital demanem que s’hi presti tota l’atenció necessària, amb total compatibilitat –de fet és complementarietat- amb la record del que va passar al segle XVIII.
Finalment, aquest 2014, alhora, serà un any de mirada al futur. Si tot surt bé, el mes de novembre podrem prendre la decisió més transcendent per al país dels últims tres segles. És una decisió que pot ajudar-nos a nosaltres, però també a les generacions que encara han de venir i que, per tant, no hi votaran. Així, cal prendre consciència de que ho hem de fer i ho hem de fer de manera excel·lent. Ens espera feina.
