El diumenge, dia 28, estem cridats a participar -és un dret i un deure- amb el nostre vot en la vida política del nostre país. Per mitjà del vot personal i secret donarem suport a uns partits i al seus líders; cadascun té conceptes molt concrets -diversos, plurals o oposats- de la societat humana. Cal dir, que tots hem de donar suport als qui creiem que poden garantir millor i amb més eficàcia el Bé Comú social. Un Bé que comprèn aspectes molt diversos: treball, família i natalitat, educació dels fills, investigació científica, prosperitat o desenvolupament econòmic, moralitat pública, pau i concòrdia, llibertat religiosa i de consciència, llibertat d’expressió, de domicili,…progrés cultural i esportiu, solidaritat amb el més febles -indigents, malalts, nens, ancians…-, repartiment adequat i just de la riquesa, recta distribució de les càrregues fiscals, lluita contra la corrupció, suport al món rural, a la indústria i al comerç, solucions justes pel que fa a la immigració,…i tantes coses més.
Sabem que les campanyes electorals tenen un cost que hauria de ser el menor possible: tenen les seves propagandes i els seus lemes -vertaders o mentiders-, que van sovint “acompanyats” d’excessos que poden arribar a les desqualificacions gratuïtes o altres bajanades. Però els ciutadans demanem cada dia més sinceritat i veracitat pel que fa els projectes que proposen. Des d’aquestes pàgines, que volen inspirar-se en els grans fonaments del personalisme cristià, Des d’aquestes pàgines, que volen inspirar-se sobre els grans fonaments del personalisme cristià, demanem que es tinguin en compte alguns principis essencials. Ho demanem als que siguin capaços d’entendre-ho: la preeminència de la persona per damunt de tota mena de col·lectivismes i estatalismes; salvaguardar els drets humans fonamentals i la dignitat personal; aconseguir treballar rectament per assolir el Bé Comú; practicar el principi de subsidiarietat i exercir la justícia social; potenciar la solidaritat amb l’opció preferent pels més necessitats; vigilar per la justa distribució de la riquesa; mantenir la separació Església-Estat, tot i que convingui sempre una mútua entesa i una amistosa col·laboració en tot allò que sigui necessari per al bé dels súbdits; etc.
No fa gaire temps -des de diversos fòrums- es demanà un esforç a tots els polítics i a tota mena d’organitzacions per tal d’arribar a un sistema social més ètic i transparent per no caure en els errors passats. Hem patit durant uns llargs anys d’un atur “impossible” i d’una regressió del benestar econòmic, del deteriorament social i espiritual; hem descobert trapelleries inconcebibles en l’ordre econòmic, i hem patit molts altres problemes, derivats d’una certa incompetència política…
El personalisme cristià ens demana -per això cal sovint estudiar bé cadascun dels programes electorals- que es legisli i es governi tenint en compte tant aquells béns abans esmentats, com també la tutela de la vida -des de la concepció fins al seu final natural-, la cura dels més desprotegits i necessitats, la protecció de la família com a nucli essencial de la societat, el respecte de les llibertats identitàries del poble català, sabent que aquest està integrat per tots els qui viuen i treballen a Catalunya, sense exclusions ni discriminacions…En aquestes eleccions ens hi juguem molt.
Que ningú no es quedi a casa: des de molts punts de vista, tant èticament polítics com personals, no és de rebut l’abstenció. Que cadascú voti en consciència: podem votar un partit polític amb el seu líder al davant, votar en blanc. O bé votar –tot i que soni una mica “friqui”- en Messi, la Lolita Flores o l’omnipresent Belén Esteban: alguns d’ells serien bastant més votats que molts candidats presentats. Però, al cap i a la fi, serien vots nuls, la qual cosa tampoc no convé gaire. Per damunt de tot, cal anar a votar: esperem una “nova diada”, la del 28 de novembre, en què els catalans mostraran o no la seva maduresa i forjaran el futur.
