El rodolí que l’altra dia (14-07-2013) va publicar Mossèn Ballarín a El Matí Digital m’ha agradat molt. El fet és que m’hi he sentit identificat. És aquell del cotxe que «va quedar espatllat al marge carretera», molts 4×4 passen de llarg (això és meu), fins que s’hi aturen dos hippies en un dos cavalls. M’ha recordat una cosa que fa temps em bull per dins i ha arribat l’hora de treure-la. Ho faré en un estil desenfadat i ja em perdonareu si algú se sent ofès.
Començo amb la següent declaració d’intencions: odio els cotxes de gran format tipus “4×4”, per vàries raons. He de reconèixer que són raons que no es poden aplicar a tothom, per molt que hagi tingut sovint l’oportunitat de comprovar la precisió amb què normalment funcionen. A mi se m’acudeixen almenys 3 raons que expliquen aquest “odi” que comença a agafar tonalitats psicopàtiques.
Primera raó: són innecessaris per a molta de la gent que se’ls compra. No tothom, quedi clar. Però, a més a més, és que no serveixen mai per travessar rius o deserts i rarament van a la neu o, fins i tot, a la muntanya. Molta de la gent que se’ls compra no té fills o, a més estirar, en tenen un parell. Amb tots els respectes, però se’m fa difícil d’entendre que, en aquestes condicions, calgui un 4×4.
Segona raó: demano excuses pel que diré ara, però he observat que els solen portar les dones. És el cotxe més masclista que hi ha al mercat. El marit sol justificar-se aduint que si ell li compra el cotxe a la dona és per una qüestió de «seguretat», és a dir, per si xoca amb un altre cotxe, que el deixi ben aixafat o passi pel damunt com un tractor (us hi heu fixat en el tamany de les rodes?), però, sobretot, que elles no prenguin mal. Us asseguro que sé del que parlo! Ho he patit 2 vegades en el pobre Toyota Yaris de la meva mare.
Tercera i definitiva raó: quan entren en un pàrquing ocupen dos llocs i només en paguen un. Suposo que no us costa d’imaginar la ràbia que em fa, especialment aquesta “raó”?! Evidentment, no és tant pel fet que paguin la meitat, com perquè ocupen dos llocs. S’ha de dir que no fa massa que, almenys al pàrquing de l’Hospital de la Vall d’Hebron, han posat un cartell on s’hi pot llegir perfectament la següent advertència: «Vigileu de no ocupar dos llocs amb el cotxe, hi ha un encarregat del pàrquing que es passeja en una moto fent fotos i, si és el vostre cas, haureu de pagar el doble.» Creieu-me que, així com ho vaig llegir, vaig baixar del cotxe i em vaig posar a picar de mans ostensiblement. No sé si aconseguiré picar de mans amb tant d’entusiasme quan obtinguem l’estat propi!
Amb afecte, bon estiu a tothom.
