La participació ciutadana està a l’ordre del dia. Els governs de les diferents escales administratives, especialment l’àmbit municipal, aposten, en la seva majoria, per dur a terme experiències de democràcia participativa. Empoderar a la ciutadania, ja sigui per via de la democràcia directa (prendre la decisió votant) o per mitjà de la democràcia deliberativa (prendre la decisió parlant), permet que les decisions públiques es prenguin amb i pel poble.
El pressupost participatiu és una modalitat de participació ciutadana que té com objectiu incloure a la ciutadania en la presa de decisió de com es destinarà els diners públics que es sotmeten a democràcia participativa. Per primera vegada al món, l’any 1989 a Porto Alegre (Brasil) es va dur a terme la primera experiència dels pressupostos participatius. I, a partir d’aquell moment es va expandir per tot el món. Catalunya, no podia ser una excepció.
A grans trets els pressupostos participatius, i en ocasions extrapolable a altres experiències participatives, tenen tres grans virtuts. En primer lloc, el dret a decidir de la ciutadania porta a millorar les relacions entre les administracions i el poble fent que aquest darrer controli l’activitat política i vetlli per millorar la eficàcia i eficiència de la gestió pública. En segon lloc, l’escola d’aprenentatge de la ciutadania. Crear i potenciar la cultura política de la democràcia participativa facilita que es prengui consciencia que la participació ciutadana no és un qüestió d’una experiència puntual, sinó que és un tema que ha de perdurar en el temps promovent el valor pedagògic que hi ha al darrera. En tercer lloc, la legitimitat de les decisions públiques. La clau de qualsevol experiència participativa està en que la ciutadania pugui expressar la seva opinió més enllà de les eleccions amb l’objectiu de reduir les crítiques de la presa de decisió, en un mon que cada vegada és més complexa.
A la vegada, la gran critica dels processos participatius, especialment pels partidaris de la democràcia representativa, està en la poca participació. Existeixen molts tipus de pressupostos participatius, en la majoria dels casos el cens està en els majors de 16 anys empadronats en el municipi. Aquest gruix de població és de molta magnitud, amb els resultats que després s’acaben obtenen. És una debilitat, que sense cap mena de dubte, cal treballar des de les administracions públiques aplicant polítiques públiques que despertin l’interès de la ciutadania.
Sobre la pregunta inicial plantejada a l’inici: Els pressupostos participatius son una moda? Després de reflexionar sobre què son i quines son les seves fortaleses, es pot afirmar que els pressupostos participatius no son una moda. Segurament, en el cas que hagués sigut una moda, s’haurien fet a Porto Alegre i algun territori més però no haguessin proliferat per tot el món i no s’haguessin pensat i aplicat polítiques d’innovació democràtica.
El valor de les experiències amb participació ciutadana és infinita i sense cap mena de dubte és una qüestió que ha vingut per quedar-se, tot i tenir algunes debilitats (com la poca participació) les administracions públiques hauran de treballar per minimitzar-ho. Que els pressupostos participatius es continuïn fent en el futur no vol dir que s’hagin de quedar per sempre tal i com ho coneixem avui dia, segurament evolucionaran adaptant-se a la intel·ligència col·lectiva de cada moment.
