Més de 600 anys d’història avalen una de les festes populars de referència del país. D’obra de teatre Medieval a Patrimoni Oral i immaterial de la Humanitat. La Patum de Berga. No voldria caure en cap errada o buit històric i per tant no m’aturaré amb detall al fons de la festa, que té una referència a les processons de Corpus.
El que sí que tinc claríssim, dijous que hi vaig anar per quart cop a la vida, que una festa que aglutina infants, adolescents, joves, adults i gent gran, és a dir, tothom, serà sempre la meva festa. I és potser per això que també és declarada per la UNESCO des de l’any 2005 com a Patrimoni de la Humanitat i Bé d’Interès Cultural Nacional l’any 1983. La Patum de Berga, i tot el que hi ha darrere: foc, balls populars, places plenes, cohesió, molta calor i xafogor, i sobretot, adrenalina. Sensació i alè de llibertat, crits d’eufòria, emoció a flor de pell amb la cultura, la cultura popular, la de carrers i places. Mirades entre grans, grans i petits, petits i grans. Aquells passadissos improvisats que obren pas i donen un marge, petit, de respira. I tota una ciutat, la ciutat de Berga, que amb els seus 16.000 habitants i, malgrat algun crit puntual i anecdòtic de “fora pixapins”, acull amb els braços oberts a forasters que venen encuriosits a descobrir el que efectivament és un punt de trobada. Una festa que és patrimoni de la Humanitat. Visca La Patum, i per molts anys!
