Escrit l’article des de la fàbrica, dissabte a la tarda, amb el Barça a punt de saltar al camp perquè estem esperant que surti el vidre. L’operació d’encesa d’un forn es un ritual delicat. Es triga deu dies en escalfar-lo a 1500 graus, i cal esperar uns altres tres dies per a que surti vidre bo. Aquest es el forn petit i tornarà a extreure 20 tonelades dia, després d’haver estat parat 18 mesos. Recupero amb això el 35% de capacitat perduda.
La veritat es que des de fa dos mesos que no paren d’entrar comandes. El sector de la perfumeria i la cosmètica ha exhaurit durant el 2009 els stocks i ara novament torna a passar comandes. La famosa llei de la oferta i la demanda, que els nostres eminents governants i macroeconomistes volen planificar. Ara ens tocarà anar de “putu cul” sis mesos i probablement a final d’any haurem de tornar-lo a parar. Fa sis mesos que no paro de veure clients i estic molt content perquè encara hi ha vida al sector. Segurament, aquests darrers anys havíem viscut tots de “renda” i havíem pencat poc. El que ara ens toca és treballar el doble per guanyar la meitat. I donar les gràcies per seguir estant vius.
Avui l’espera sens farà llarga . Fins que no veiem el rajolí sortir pel tub, a la fàbrica tots estarem amb l’”ai al cor”. Acostumem a fer un bon dinar amb tot l’equip quan el forn finalment funciona (cada 8 anys es refan sencers). Però aquest cop hi ha l’alicient d’obrir-lo perquè tornem a tenir feina.
Em consta que la represa del meu subsector no es aïllada. En general, els industrials vàrem anticipar la crisi a inicis del octubre del 2008 amb una aturada en sec de les comandes, molt abans que els PIBs decreixessin i que l’atur es disparés. Probablement la nostra per ara efímera represa representarà una lleu millora de la situació.
Si és així, arriba massa d’hora i enganyarà als governants que creuran que la represa es deu a les seves “mesures de xoc”. L’estat no ha fet els deures i pagarem tots molt car els seus evitables errors. Segueix sense definir-se una política energètica que alleugi les futures pujades del petroli, no s’ha volgut promoure els contractes flexibles, ni s’ha fet res amb la regularització dels “pufos” bancaris (recordem que els promotors tenen un deute de 350.000.000.000 d’euros amb la banca, quasi un 30% del PIB Español)…
Només dos detalls per acabar. En primer lloc, des de fa un any que tinc una inspecció setmanal per culpa de les administracions (medi ambient, riscos laborals, aigua, gas, emisions, laboral, sorolls,…) . Quedem menys empreses i hi ha més lleis i funcionaris! esgotador i asfixiant. I el què és més greu: abans d’ahir en trucar a uns dels nostres operaris que estava a l’atur per tornar a oferir-li feina, va dir que “entre els 800 euros de l’atur i els 400 euros de desgravació d’hipoteca, no li sortia a compte tornar a treballar cobrant 1300 euros nets”. “Pa cagarse” ( amb perdó).
