L’escriptor Jordi Estrada acaba de publicar una novel·la sobre Màrius Torres, la història de la qual -a manera de ficció lírica i recolzant-se, d’una banda en la seva poesia i d’una altra en la imaginació de l’autor- relata la seva vida, partint de l’estada a Puig d’Olena, malalt de tuberculosi, fins a arribar a la seva mort. Allà, en el Sanatori, hi va trobar tot l’afecte i l’amor de la Mercè -la “Mahalta” de la seva obra- i el tracte ple d’estimació del personal de la casa, dels seus amics….Aquesta novel·la, l’autor la titula “Rius paral·lels” d’acord amb els primers versos de la “Cançó a Mahalta (1). Com en tots els seus poemes hi trobem sobretot bellesa: molta bellesa i molta delicadesa en l’amor.
Heu-los aquí:
CANÇÓ A MAHALTA 1
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. / Fan el mateix camí sota els mateixos cels. / No podem acostar les nostres vides calmes: / entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. / En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, / sento, com si em seguís, el teu batec suau / i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, / de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
CANÇÓ A MAHALTA 2
Tu que m’has descobert el corriol que mena / al verd país dels teus records, / deixa-m’hi viure en pau al teu costat. La pena / és que jo també tinc records! / Però potser qui sap!- algun dia t’emmeni / pels meus camins no tan suaus. / Potser la teva passa tan manyaga assereni / els gorgs, els erms i els afraus / i quan els dos haurem lligat, per fantasia, / els records de la joventut, / cadascú tindrà l’altre per fer-li companyia / i un doble paradís perdut.
CANÇÓ A MAHALTA 3
Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard, / els núvols, els cignes i els saules, / jo veig passar pel llac profund del teu esguard / l’ombra de les teves paraules. / Fins la paraula més difícil, els teus fulls / que fàcilment saben donar-la! / Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls, / la teva mirada ja parla. / Per això quan, abans de / deixar-me, somrius, / emmudits els llavis de rosa, / al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius / insinuar-se encara gosa. / I també com un cel desemboirat i ras / la teva mirada és tan bella / quan en tot l’infinit del seu camp no hi ha pas / cap més presència que la d’ella.
CANÇÓ A MAHALTA 4
Com la boirina que s’aclofa / quan ve la nit, / o com la rima d’una estrofa / sense sentit; / com una cinta de coqueta / en un mirall, / o com el vol d’una oreneta / sobre la vall; / com una mica de musica / quan ve la son, / o com la molsa que a la pica / cria la font; / així t’escau la melangia / tan cria la font; / així t’escau la melangia / tan dolçament, / que per rendir-me no et caldria / més ornament.
CANÇÓ A MAHALTA 5
Tu, que sempre m’aculls / amb una mirada tan alta, / digues: ¿de quin color són els teus ulls, / Mahalta?-
