Fa quinze dies, Jesús ens deia a l’evangeli: “Jo pregaré al Pare que us donarà un altre Defensor: l’Esperit de la Veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. No us deixaré orfes”. La festa de la Pentecosta que avui celebrem ens recorda que Jesús ha complert la seva promesa i ens ha fet el do més gran que ens podia fer: donar-nos el seu mateix Esperit, l’Esperit de Déu.
Ser cristià, suposa haver rebut en el Baptisme l’Esperit Sant, que és l’Esperit de Jesús, però no sempre som conscients d’aquesta riquesa que portem dins i llavors, aquesta força resta inoperant, perquè l’Esperit Sant no és una cosa màgica que actuï independentment de la nostra voluntat. És necessària la nostra col·laboració, i si aquesta no es dóna, la força de l’Esperit es malversa, es perd.
L’Esperit és el gran protagonista de tota l’activitat espiritual en el món. Però així com la manifestació del Fill és molt concreta perquè està encarnada en la nostra història i té un nom, Jesús de Natzaret, la missió de l’Esperit, en canvi, és invisible, anònima, universal i progressiva. No s’identifica en cap persona concreta, però tot ho dinamitza i ho fermenta, és com el vent que no sabem ni d’on ve i a on va.
La revelació del Fill va acabar amb la mort dels seus últims testimonis directes, l’acció de l’Esperit, en canvi, prossegueix fins al final dels temps i es va donant al llarg de tota la història. La missió del Fill es manifesta en les seves paraules i obres, recollides més tard en l’Escriptura i recordades per l’Església en la seva predicació, i en els sagraments. La de l’Esperit, al contrari, no és identificable en cap lloc ni en cap moment concret, actua en les persones i en els esdeveniments, que són els signes dels temps, i no sempre és fàcil de discernir.
Però les dues missions, la del Fill i la de l’Esperit és complementen: són com les dues mans del Pare, que deia Sant Irineu. L’Esperit prepara la missió de Crist: actua a l’Antic Testament a través dels profetes, fa néixer a Jesús de Maria Verge, l’ungeix en el baptisme, guia la seva missió i prossegueix la seva obra a través de l’Església.
La primera lectura dels Fets dels Apòstols, ens fa veure que la vinguda de l’Esperit no és cap imaginació dels apòstols, sinó un fet real que va transformar les seves persones d’una manera sorprenent després de la Resurrecció de Jesucrist. El canvi radical que es produeix en el seu interior que, de ser unes persones acovardides i desorientades, es converteixen en gent sense por, il·luminades per la fe i plenes d’alegria, no és pot explicar humanament.
És l’Esperit el qui actua cada vegada en els sagraments, la carta de Sant Pau al corintis i l’evangeli de Joan ens parlen, avui, explícitament, de l’acció de l’Esperit en el baptisme i en la penitència. I ara, que estem aplegats per celebrar l’eucaristia, el Senyor ressuscitat se’ns farà present, precisament, per l’acció de l’Esperit quan en el moment de la consagració demanarem a Déu Pare que enviï el seu Esperit sobre la ofrena del pa i del vi perquè Crist ressuscitat s’hi faci realment present amb el seu cos i la seva sang.
Que aquesta eucaristia sigui una trobada íntima amb l’Esperit de Jesús. Així ens omplirem de joia com els deixebles que, com hem escoltat a l’evangeli, “s’alegraren de veure al Senyor”
