La immersió catalana, admirada a Europa
Brussel·les, 17 de novembre de 2011.
La Comissió Europea considera situa el multilingüisme a la base del projecte comunitari.
La mateixa Comissió lloa els programes d’immersió de Catalunya i altres autonomies bilingües espanyoles com laboratoris de bones pràctiques. Considera que els mètodes sofisticats d’immersió lingüística i entrenament de mestres que aquestes regions han aplicat durant dècades haurien de ser disseminats per tota la Unió Europea.
Així de clar ho exposa el Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme que el 2007 va elaborar un informe per a la Comissió sobre com promocionar el multilingüisme*. La Comissió recomana que tots els europeus parlin com a mínim dos idiomes a part del seu nadiu.
El model d’immersió català és admirat per estudiosos internacionals i per la Comissió Europea com un model d’extraordinari èxit, a imitar per altres.
Ara bé, si l’Estat espanyol acaba amb la immersió a Catalunya tal i com la coneixem ara, com un sistema educatiu eficaç, amb ampli consens social i polític, no esperem res d’aquesta Europa que tant diu admirar el nostre model. “La Unió Europea no interfereix en competències exclusives dels Estats, i el règim lingüístic és una d’elles”, diu Johan Häggman, que fou membre del Gabinet del Comissari de Multilingüisme Leonard Orban.
Catalunya haurà de defensar la seva llengua per si mateixa, com sempre. Ja hi ha iniciatives públiques i privades, com www.escolaencatala.cat.
Els actuals programes d’immersió en autonomies bilingües espanyoles s’inspiren en les iniciatives pioneres de Quebec, a Canadà, als anys 60. Allà foren els pares de nens anglòfons que demanaren educació en francès per als seus fills perquè poguessin gaudir de les mateixes oportunitats que els nens francòfons.
Els estudis demostren que la immersió permet una major integració social dels nens no nadius en la llengua, i els condueix a poder aspirar a millors feines en el futur. És un model additiu i no substractiu. No perjudica acadèmicament sinó que tendeix a afavorir el rendiment general dels escolars. No s’observen diferències apreciables en el domini de l’altre idioma .
La immersió millora l’autoestima dels parlants de l’idioma petit i augmenta la tolerància de tots els escolars cap a la diversitat lingüística. Precisament una alta autoestima és crucial per a la pervivència en el temps de l’idioma petit. Una bona valoració de la llengua pròpia ajuda a la transmissió intergeneracional, al manteniment de l’ús social malgrat la pressió lingüística de l’idioma dominant, i a l’èxit de la resistència als avanços d’aquest idioma o fins i tot a la seva reversió.
Segons els estudis del neurolingüista Miguel Martínez López de la Universitat de València, els individus bilingües o multilingües són més creatius que els unilingües. Tenen major agilitat mental, capacitat cognitiva i un major flux sanguini al cervell.
Sofreixen menys d’Alzheimer i el declivi cognitiu associat a l’envelliment els arriba a de 4 a 7 anys més tard que als unilingües.
L’ofensiva actual del poder central a Espanya contra el model d’immersió català és observada a Europa amb estupefacció. “Potser a Madrid no saben que entre els més respectats experts en multilingüisme abunden els catalans”, se sorprèn Jeroen Darquennes, un acadèmic belga.
A la Unió Europea hi ha 23 idiomes oficials i uns 60 idiomes regionals o minoritaris. El català figura en la segona categoria, a pesar de tenir més parlants que idiomes oficials com el danès, el finlandès, el letó, el lituà, l’estoni, etc.
Parafrasejant el lingüista Max Weinreich, que va dir que un idioma és un dialecte amb un exèrcit i una Marina, es pot afirmar que la diferència a Europa entre un idioma oficial i un idioma minoritari és un exèrcit i una Marina.
*http://ec.europa.eu/education/policies/lang/doc/multireport_en.pdf
