Quan encara estan calentes les restes de l’impossible acte unitari empresarial del 14 de febrer, la patronal Foment del Treball i el periodisme econòmic al servei dels interessos espanyols comença a valorar la magnitud de la derrota. I a preparar el contraatac.
L’empresariat pro-espanyol (present majoritàriament a Foment) intentava fer un acte unitari per demostrar que l’empresariat (pretenien que fos tot l’empresariat) no vol aventures sobiranistes. Aquesta maniobra política va ser perfectament detectada, i molt correctament desactivada per molts dels empresaris, que presents en els òrgans de direcció de PIMEC i les Cambres, van considerar que hi havia un descarat intent de manipular políticament a l’empresariat.
El procés cap al dret a decidir passa per la necessària acceptació del joc democràtic més enllà de la legalitat actual i dels interessos econòmics dels qui defensen l’estatus quo. Les patronals no s’han de posicionar, ni han de donar lliçons als polítics que tenen un mandat democràtic, encara que aquest mandat els porti més enllà de l’actual legalitat espanyola.
Per això si hi ha lobbys empresarials que vulguin posicionar-se, ho han de fer obertament, legítimament i sense pors. Els lobbys empresarials han de fer política, les patronals (agents socials) NO.
Permeteu-me un exemple personal: com a membre del Cercle Català de Negocis, impulsaré totes aquelles iniciatives que demostrin que els empresaris hi sortirem guanyant amb la independència: informes, xerrades, pel·lícules… però com a membre de PIMEC (patronal de la petita i mitjana empresa catalana) defensaré els interessos dels empresaris en tots els àmbits (laboral, energètic, mediambiental, financer, etc.) sempre al marge de consideracions polítiques. I per això, exigiré a PIMEC que eviti qualsevol pronunciament en temes polítics (ni a favor ni en contra de la independència, ni a favor ni en contra de les relacions amb el Vaticà, ni a favor ni en contra de la guerra de Síria…). Aquesta diferència s’entén perfectament i aquells líders empresarials que no la vulguin respectar, polititzaràn les institucions empresarials i generaran enfrontaments innecessaris dins de les patronals.
La unitat patronal ha d’emprar-se només per exigir allò que ens preocupa als empresaris en tant que empresaris: la necessitat de que el crèdit arribi a les empreses, la rebaixa de la fiscalitat abusiva a les empreses, la necessitat d’una reforma laboral real, la necessitat d’evitar l’excés de regulació… no per demanar dialeg, negociació i pacte amb Madrid! Això, per molt que Foment i el Círculo vulguin amagar-ho, és una qüestió política.
Atents tots, perquè aquesta serà una tàctica molt emprada en els propers mesos: convertir als empresaris en defensors del “diàleg”, del “seny” com a antídot a la febre independentista. De moment, ho hem parat. Però això no ha fet més que començar.
