Dissabte passat conduïa de matinada tornant de la nit dels museus. Fa un temps vaig fer de becari en una fundació privada dedicada a l’art contemporani i havia anat a donar-los un cop de mà amb la saturació que comporta la fal·lera per les entrades gratuïtes. Així que després de diverses hores dempeus es feia una tasca àrdua la conducció i vaig posar la ràdio perquè em fes companyia i m’ajudés a fer més lleuger el viatge.
A aquelles hores a RAC1 hi fan un programa que s’anomena “Misteris” conduit per Sebastià d’Arbó, un personatge que es fa dir professor –fins i tot la web de RAC1 l’anomena “prestigiós professor”- i que es dedica a fomentar les supersticions de tota mena. S’hi parla d’esperits, d’alienígenes, de tarot, de templers, de l’antic Egipte i de teràpies, tot fent un poti-poti alarmant. Tot plegat amanit amb uns anuncis que encara no sé com són legals. Per exemple trobem que ens venen una pedra a la qual s’hi han insuflat no-sé-quins poders que ens ajudaran a solucionar tots els nostres problemes. També entrevisten a un altre “professor” que ofereix una teràpia per curar l’ànima que de retruc pot curar malalties com el càncer. Ni d’Arbó, ni el que diu que cura el càncer, ni el que ven pedres amb poders són a la presó.
A l’APM? sovint ens obsequien amb les excentricitats de vidents televisius que treballen de matinada. Hi apareix un grenyut que es diu -o es fa dir- Sandro Rey que cada cop que intenta endevinar alguna cosa es deixa en evidència. Un altre que s’anomena Maestro Joao ens fa uns rituals d’allò més histriònics (“Mira la tijera! Corto lo malo, entra lo sano”). Tu, que ets al sofà i t’ho mires des de la distància, et descollones. Ara, jo t’asseguro que qui més riuen són ells.
Riuen perquè els afectats pels estralls econòmics o les persones desesperades per la malaltia s’agafen al ferro roent de les seves solucions màgiques per un preu mòdic. És clar que aquests estafadors compten amb l’empenteta de la incultura de les seves víctimes i aquest fet les fa menys víctimes als ulls de l’espectador amb un cert senderi. Pensem que els estafen per burros. Però en què consisteix l’estafa si no és en enganyar? Per enganyar sempre cal un enganyat, és a dir, algú que desconeix algun element de la realitat i encara no conec ningú que ho sàpiga tot i tots som potencialment estafables en major o menor grau.
Aquests vidents i falsos professors tenen programes en televisions o ràdios pretesament serioses que els permeten estafar a cor què vols. Quan el Comte de Godó es passeja pel “village” del seu torneig de tennis no se li retreu que una part d’aquella parafernàlia ha estat sufragada amb els diners de la senyora que ha exhaurit totes les vies mèdiques per curar el seu càncer. Quan José Manuel Lara ens amenaça amb endur-se els seus milions en cas d’independència de Catalunya no se li etziba que una part d’aquests han estat fets gràcies al jove inculte d’extraradi que ha trucat a Sandro Rey per saber quan trobarà feina. I a ningú li cau la cara de vergonya.
