Ha plegat Pere Navarro i tot apunta que hi posaran Núria Parlon. Dic que “tot apunta” perquè veig que tothom ja ho dona per fet. Deu ser que és veritat i que al PSC no hi ha cap mena de democràcia interna si poden posar els dirigents a dit d’aquesta manera. Dijous vaig anar a un sopar-tertúlia organitzat pel Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, una entitat que cerca ser una mena de ‘think tank’ a nivell comarcal i que fa coses molt ben fetes. El convidat d’aquesta vegada era en Toni Comín i ens va parlar de diversos assumptes. També va sortir-hi el tema del PSC i, des del seu punt de vista, és clar, veia com una llàstima la situació en la que es troba el partit. Per mi és una gran sort que el principal enemic de Catalunya estigui en descomposició.
El PSC, el llop amb pell de xai que ens ha fet passar bou per bèstia grossa. Sempre exercint de PSOE però parlant com si fos alguna cosa diferent. El PP, almenys, no ens explica sopars de duro. És per això que el més noble i honest que pot fer el PSC és deixar que el dirigeixin els sectors més propers al PSOE, si no estan disposats a portar la contrària al partit espanyol en res.
Quan es va escollir en Navarro es va dir que era un líder “tranquil i discret” que havia de redreçar un PSC en hores baixes, en un to de lloança molt habitual cada cop que sorgeix un nou líder. Finalment ha resultat ser una benedicció pels detractors del PSC, amb les seves constants relliscades i el seu discurs monòton, estèril i allunyat de la realitat. De la Núria Parlon no sabia res, ni l’havia sentit parlar mai, però avui es repeteixen els articles laudatoris de la seva tasca municipal. El que també sabem és que és d’aquesta mena de gent que vol ser original a l’hora de posar el nom als fills. La seva filla es diu Dóttir (filla en islandès). Ja comencem fent mal a Catalunya.
Alguns diuen que el seu punt de vista sobre la consulta pot diferir del de Pere Navarro perquè no vol fer frontisme amb el PP i C’s. Però tot seguit ens diuen que, per contra, està amb els que volen fer la consulta acordada amb l’Estat espanyol, és a dir, amb els que busquen excuses per no fer-la, situant-se igualment al costat del PP i C’s -amb la diferència que aquests no posen excuses. Si busquem per la xarxa alguna entrevista que l’hi han fet, veurem que repeteix el discurs navarrista del PSC, fa aquests jocs de bilingüisme. posats de moda per C’s, i es refereix als independentistes com a “separatistes”, tal com fa el PP. És molt possible, doncs, que aquest canvi al PSC sigui només un rentat de cara, com el de la monarquia espanyola. Bou per bèstia grossa, sopar de duro. No combregarem amb rodes de molí.
