Primer de tot voldria que s’entengués que en Germà Gordó té tot el meu respecte polític i, no caldria dir-ho, personal. Ho dic perquè tot seguit intentaré rebatre el seu discurs sobre la necessitat d’intervenir en les negociacions de la formació de govern en l’estat Espanyol. I no voldria que ningú sospités que no li tinc tota l’estima, ni respecte, ans al contrari. Dit això: no comparteixo la idea que calgui anar a negociar res amb els partits espanyols per la formació de govern a Madrid. Les posicions son molt clares i la dels catalans que defensem la independència, cristal·lina: Volem votar. I això no es que sigui una línia vermella, es que en aquests moments és la nostra raó política de ser. Volem votar sobre el nostre destí i això ho condiciona tot. No hi ha res a fer. I això no és negociable. Per aquest motiu, no es pot trucar a la porta dels partits de Madrid més del què ja s’ha fet, perquè, per activa i per passiva, les forces independentistes volem votar. És, repeteixo, del tot innegociable per les forces independentistes.
De fet, no entenc que Convergència, en plena refundació, demani per mitjà d’un portaveu totalment solvent i representatiu com en Germà Gordó que es vagi a negociar. Com tampoc entenc que el mateix Gordó (o qualsevol altre dirigent de CDC) demani que s’apuntin a convergència gent no independentista. Entenc que Convergència busqui de convèncer als no independentistes de centre-dreta (i de fet aquest és el paper que ideològicament ha de fer el propi Gordó), però no entenc que vulguin incorporar militants no independentistes, perquè aleshores no tornem a saber si Convergència serà o no serà independentista, i això és molt i molt cansat.
Amb l’Estat Espanyol no es negocia res que no sigui votar, Germà. Per coherència amb la gent que ens ha votat, entenc que tant a Democràcia i Llibertat com a ERC. I si no és així, si finalment Democràcia i Llibertat negocia “per responsabilitat” la formació d’un govern espanyol que no ens doni sense més dilacions un referèndum clar i explícit sobre la nostra voluntat d’exercir el dret a ser un estat independent, serà una prova més que definitiva de que era fonamental que ERC i DiL es presentessin per separat i, potser més important, resol la discussió de si eventualment ho haurien de tornar a fer. No estaven (i no estarien, si hi ha segona volta d’eleccions espanyoles) defensant el mateix. És legítim, però no és el mateix.
