Al títol he parafrasejat al grup La Gossa Sorda en la seua cançó Cavallers (ben bé podria ser en la cançó d’Al Tall) perquè és una autèntica vergonya el que he viscut en la meua pell l’última setmana. He patit discriminació lingüística a la Universitat de València i m’han intentat enganyar sobre el meu dret a demanar un document en valencià i castellà.
En l’època en què tindre una Llicenciatura es queda curt, m’he matriculat en un Màster en línia en el que m’han demanat un certificat de notes de la universitat on vaig obtenir el títol.
Així que vaig enviar un mail i vaig encreuar els dits perquè la burocràcia no em costarà més d’una setmana. Però em vaig trobar en una sorpresa. En realitat en varies. La primera, què el funcionari que em va atendre, un tècnic mitjà de la Secretaria de Dret va decidir canviar-me el nom i contestar-me en castellà. El meu nom és en valencià Glòria, i resulta que tot funcionari públic ha de contestar en la llengua en la qual la persona interessada se li adreça. (S’imagineu si una senyora li parla en castellà a un funcionari i aquest li contesta en valencià la que pot liar-se…)
Però això es queda en una anècdota quan em diu que si vull el certificat en les dos llengües COOFICIALS ací he de pagar dos certificats. Li vaig preguntar d’on venia aquesta norma tan estranya quan la cooficialitat implica que tot ha d’estar en ambdós llengües, i em va remetre al decret de taxes, el 170/2019. Allí només posava que la taxa costava 27,38 euros, no que m’haveren de cobrar dos vegades. i menys encara quan el meu títol de Dret, està en valencià i en castellà pel mateix preu.
El senyor J.S. em va dir que eren dos taxes i punt, que o em decidia per una o les dos. M’he pres la llicència de traduir-lo perquè ell no parla valencià. Almenys ja deia bé el meu nom.
Vam intercanviar dos mails més en un diàleg propi d’una pel·lícula de Berlanga perquè el senyor J.S. no volia atendre la meua petició de fer només un certificat en ambdós llengües perquè a ell no li venia de gust. Ho dic així perquè és així, tinc- tenim- tot el dret del món a tindre els certificats necessaris en ambdós llengües cooficials pel mateix preu. Ho diu el nostre estatut d’autonomia a l’article 8, ho diu l’article 10 de la Llei d’Ús i Ensenyament, ho diu el decret 61/2017, de maig pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat.
Mentrestant, vaig intentar posar-me en contacte amb Conselleria d’Educació, allí un senyor em va dir que sort, perquè la Universitat de València és famosa per cobrar per tot i em va parlar de l’oficina de queixes per discriminacions. Això ja m’ho havia avançat Teresa Ciges, però allí no hi ha ni telèfon ni mail al qual puga adreçar-me per poder parlar del cas i em vaig quedar igual. I vaig telefonar a Plataforma per la Llengua, que em van dir el que jo ja sabia, que tenia raó i que tornarien a parlar en la Facultat de Dret perquè no era la primera vegada que passava.
La menció a recórrer al seu cap va fer que el senyor J.S. em diguera que ho intentaria tramitar, però van passar 3 dies més sense saber res d’ell. Així que dilluns li vaig dir que com anava l’assumpte i em va dir que al final del matí m’enviaria la taxa com jo l’havia demanat. Perquè, sorpresa, jo tenia la raó i ell em va intentar mentir.
Però el senyor J.S. no va enviar res, així que jo vaig fer el que ja li havia avançat en dos correus, recórrer al seu superior.
Podria haver-me queixat de la seua falta de respecte, d’haver-me castellanitzat el nom i de no contestar-me en la llengua en la qual em vaig adreçar a ell però no, només vaig exposar que havia patit una discriminació per raons lingüístiques i per la mentida, perquè aquest senyor em va intentar colar que no tenia dret a tindre els meus documents en ambdós llengües cooficials.
Resultat, ahir a les 10.30 de la nit, el senyor J.S. m’envia la taxa de 27,38 euros per fer el meu certificat en valencià i castellà.
I ara em pregunte, per què? A quanta gent li ha passat? Quantes vegades aquest senyor haurà fet creure a la gent que NO té dret a tindre el mateix document en ambos llengües COOFICIALS pel mateix preu?
Jo tinc temps, perquè no tinc pressa; tinc coneixements legals i ganes de defendre la meua llengua. Tot i això em vaig trobar amb què Conselleria no té una manera de contestar i que ha sigut una institució privada la que m’ha ajudat.
A finals d’any quan facen una estadística de les peticions de certificats en valencià gràcies a aquest senyor els números seran baixos. Perquè la gent no voldrà pagar dos taxes ( i ho entenc) i es decidirà pel castellà perquè hi ha molts senyor J.S. pel món, que si veuen un paper en valencià, perden facultats mentals i no poden entendre que Dret Civil és el mateix que Derecho Civil. I si són baixos, tenen una excusa més per bescantar la nostra llengua, que està tan ferida per personatges com aquestos.
Sanchis Guarner deia «Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants: només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen» Així que per favor, useu-la. No només en casa sinó també en les institucions. Donem-li el pes que es mereix, no deixeu de lluitar per ella, de demanar els vostres certificats, d’anar al banc, de fer vídeos en tik tok, de fer memes i de fer l’amor en valencià.
PD. Parle del valencià perquè m’ha passat al País Valencià. La meua llengua és aquella que es parla des d’Andorra- Rosselló fins Oriola. A les Illes Balears i a l’Alguer.
