El 2011, va obtenir 11 regidors amb el 33,42% i 26.766 vots. El 2015 va aconseguir el 34.21% i 30.559 vots, obtenint 10 regidors. I el 2019 va tornar a tenir 11 regidors i el 37.5% i 37.506 vots.
Hi ha pocs batlles que siguin coneguts a tota Catalunya com ho és Xavier Garcia Albiol. Batlle de Badalona pel Partit Popular, obté vots d’independentistes i no independentistes, de gent de dretes, d’esquerres i d’arreu de l’espectre ideològic-polític. Senador de l’Estat, diputat al Parlament, President del Partit Popular de Catalunya, batlle de Badalona entre 2011 i 2015, i de nou batlle des del 12 de maig de 2020. Però poques vegades s’explica que és regidor des de 1991. No fou però, fins a 2003, que va ser cap de l’oposició del govern municipal amb 5 regidors. A les eleccions de 2007, va treure 7 regidors, davant un hegemònic PSC que aleshores va quedar-ne amb 9 dels 12 que tenia.
El motiu d’aquesta victòria fou la denúncia continuada per part d’Albiol dels anomenats pisos pastera, que aleshores estaven assolant barris badalonins. Segons apunten fonts, més de 30.000 ciutadans estrangers vivien a Badalona, una ciutat de 221.000 habitants el 2007, amb barris plens de pisos on convivien fins a 30 persones. Defensant que les sigles d’esquerres i dretes no ajudaven als veïns, va decidir fer una campanya basant-se únicament a voler aplicar la llei, i demanant guanyar perquè així podria ajudar més als veïns badalonins. El fet de ser l’únic candidat, i el PP l’única força que proposava frenar la degradació i reconstruir la ciutat, aplicant tan sols la llei vigent, sense màniga ampla, va establir-se com l’única força que parlava obertament dels “problemes reals” que percebien molts veïns de Badalona.
I així, a les eleccions municipals de 2011, amb 11 regidors de 27, Xavier Garcia Albiol es convertia en batlle de Badalona gràcies a l’abstenció de CiU. Després del batlle de Pontons Josep Tutusaus, Badalona seria el segon ajuntament que controlarien els populars. El fet però, és que en aquest cas Badalona és la tercera ciutat de Catalunya. I és aleshores on sorgeix el “fenomen Albiol”. Durant la seva etapa com a batlle, Badalona canvia completament. Sota el discurs d’Ordre i Higiene, va aconseguir arrasar electoralment a molts barris de la seva ciutat, perquè havia trencat l’estigma que pesava sobre ells, fent que cada vegada sigui més votat a districtes com Llefià, Sant Roc o Artigues. Tret del centre de la ciutat realment, a la resta és Albiol la força més votada.
Albiol ha entès Gramsci, com el va entendre Pujol, molt més que l’esquerra, i per això els guanya un, i els guanyava l’altre. Albiol vol ser hegemònic, i la seva forma de fer-ho és acabant amb el paternalisme, sent contundent i proposant una nova Badalona.
Què vol dir que ha acabat amb el paternalisme? Què no hi ha discurs moral. Té un discurs profundament legalista en aquest aspecte. Qualsevol badaloní, vingui d’on vingui, faci el que faci, si això és d’acord amb la llei i les normes, gaudirà d’uns drets perquè compleix amb els deures. El que es vingui d’un lloc o un altre no l’eximeix del compliment de la llei, les normatives i del que sigui, creant una igualtat entre badalonins. Un badaloní, sigui dels districtes perifèrics o del centre, mereix una plena igualtat i un ple tracte, perquè els drets i deures són iguals per tots. Amb això aconsegueix que molta població migrada el voti, perquè els tracta igual que a qualsevol altre badaloní.
Albiol és sinònim de contundència. Vinculat al que exposava abans, el fet de ser profundament legalista fa que sigui també contundent. Si una cosa no es pot fer, no es fa. I qui la faci, corre el risc que l’empaperin. I això ha creat una bona sensació d’ordre públic. Per què? Perquè si s’anuncia una vegada rere una altra, dia sí i dia també, que qualsevol cosa no consentida i permesa serà perseguida, i dia sí, i dia també evidències que serà així incrementant la presència policial, establint canals de cooperació policial i a més demanes una comissaria i te la posen, evidències un compromís personal a favor d’aquest.
A vegades hi ha un concepte equivocat de contundència en l’ordre públic, i és que no vol dir força, ni negligència, contundència vol dir que no hi ha impunitat al respecte. Aquest factor nihilista que la Guàrdia Urbana de Barcelona no són una autoritat perquè no creiem en l’autoritat en si de la primera legislatura de Colau, a Badalona no hi és. A més, com que la ciutadania se sent vinculada a l’Ajuntament, perquè aquest compleix, aquesta ajuda voluntàriament a mantenir Badalona en ordre, en el sentit d’Higiene i Ordre Públic.
El projecte de ciutat és important. No vol fer una Badalona bis, una esmena a Badalona, vol fer una nova Badalona. Vol construir una ciutat moderna, que deixi enrere els estereotips que pesen sobre Badalona i els seus barris. Vol construir una ciutat on els seus ciutadans se sentin cridats a formar-ne part i ser-ne part activa en el seu funcionament. Si donem un cop d’ull al seu perfil de Twitter, podem veure que no fa un discurs en negatiu, sinó en positiu. Apareix allà on hi ha problemes, promet solucionar-los i els soluciona, com m’han assenyalat molts amics que hi han viscut o hi viuen. Com també ho recull la premsa local.
La reforma integral de zones com la construcció d’un port esportiu, carrils bici, més espais per vianants, construcció de zones verdes, de zones d’esbarjo i la política de neteja municipal, fan un tot que fa que ningú es pugui sentir indiferent. Com he assenyalat al principi, l’objectiu d’Albiol no és fer una Badalona de part, sinó de superar les sigles pel benestar dels veïns, i els resultats electorals apunten que se’n surt.
El fet que l’independentisme no parli d’ordre públic, ni les esquerres tampoc, en una ciutat on l’ordre públic i la prevenció són fonamentals, igual que a qualsevol altra ciutat, genera que polítics com Albiol destaquin. Si hi ha un problema, i aquest problema es fa gran, i ningú dels que t’haurien d’ajudar a solucionar-lo no ho fan, i en canvi el que passa és que es va fent gran i gran, i t’acaba afectant, doncs acabes votant a qui no pensa com tu perquè com a mínim sí que aporta una solució.
Hem de superar les derives on l’ordre públic és una cosa de la dreta reaccionària, hem de superar el Maig del 68, hem de deixar de veure les polítiques preventives com una cosa de l’esquerra, perquè arriba un punt on si vols governar, has de fer polítiques, i has de fer les polítiques adequades i correctes. I en el cas de l’urbanisme i l’ordre públic, no es tracta que la gent d’esquerres i la de dretes, independentistes o no-independentistes, persones autòctones o migrades, se sentin segurs d’una única manera com si fossin blocs estancats, quan de fet no és així.
Cada persona vol veure el seu barri d’una única manera. Ordenat, net i amb serveis públics de qualitat. I això és una cosa que Albiol ha vist i ho ha fet seu, i per això guanya.
I aquesta és una forma de fer política que la resta del món municipal hauria de veure i entendre. Estem a les portes d’una crisi, i per tant en aquell delicat punt on el govern ha de molestar el més mínim al ciutadà, però al mateix temps perseguir al ciutadà que no es comporta degudament. Cal prendre nota, i exportar, amb els matisos que siguin necessaris, el fenomen Albiol, tant sigui per frenar l’extrema-dreta que vindrà, com per frenar la política nihilista.
Imatge: Wikimedia Commons / David Val Guijarro.
