<<Quan arriba la guerra, la veritat és la primera víctima>>. Aquesta frase, atribuïda al senador nord-americà Hiram Johnson l’any 1917, en plena Primera Guerra Mundial, pren més vigència que mai en el context bèl·lic que estem presenciant aquests darrers dies a Ucraïna per l’ocupació russa.
I és que avui, en un mercat mediàtic on els mitjans de comunicació i de masses marquen l’opinió pública, tal com ha estat en el darrer segle, i afegint el poder transformador i revolucionari de les xarxes socials, la veritat és en el punt de mira de totes les societats democràtiques i el periodisme es converteix en l’eina per assegurar el compromís inequívoc i independent amb la veritat.
Arran del conflicte Ucraïna-Rússia hem vist, la societat Occidental, com pren més importància que mai els mitjans de comunicació lliures d’ordres governamentals i d’autòcrates com Putin. I molts han obert els ulls ara, amb l’ocupació russa a Ucraïna, per ser una guerra a 4.000 quilòmetres de casa, però el mateix exemple pot servir amb la guerra siriana o afganesa, per buscar dos exemples recents.
1 de març del 2021. Amb tot el compromís que avui mantinc intacte, amb la determinació de buscar un periodisme crític i compromès amb la veritat i la diversitat d’opinions, vaig entomar, ara fa un any, el repte de dirigir El Matí Digital, aquesta capçalera històrica de la Catalunya del 1929 que, des de fa més d’una dècada, ha tirat endavant de nou, en format digital, gràcies a l’esforç de persones que ho han vetllat i encara avui ho fan (la llista és llarga i no voldria deixar-me ningú).
Un any després, som aquí. Compromesos, més que mai, amb la veritat i amb dotar als ciutadans, als lectors que ens acompanyen en aquesta aventura, a tenir al seu abast totes les eines possibles, en aquest cas les veus i les opinions diverses que sumen dia rere dia a El Matí, per poder fer una construcció de la realitat a mesura de cadascú. Periodisme és això: colpir, explicar què passa i per què, donar veu a qui no la té i mostrar les contradiccions.
Fer i construir opinió crítica alhora que mitjans lliures per avançar cap a una societat plenament formada i objectivament democràtica. Perquè la veritat mai pot ser la víctima sinó l’escut de defensa. I aquí seguirem, en això estem.
