Aprofitant l’avinentesa de la teòrica caiguda de Twitter a les golfes dels inferns, de seguida hi va haver qui es va mobilitzar ràpid per tapar el forat amb un altre clau. Després d’anades i vingudes, Elon Musk a finals d’octubre del 2022 compra Twitter per 44000 milions de dòlars després d’una enrevessada història que deixarem per un altre dia, de fet, la majoria d’històries on apareix el personatge en qüestió més val la pena deixar-les per un altre dia. El canvis provoquen incertesa, les incerteses més canvis i aquests canvis oportunitats, a vegades ben vistes i a vegades nyaps que passen a la història en forma gairebé de boudelaire per allò de veure com en un mateix poema et trobes la versió més heroica i més missera d’un mateix protagonista. Twitter passa a dir-se X (encara que avui dia molts continuem dient Twitter), la figura de Musk polaritza molt les opinions i quan polaritzes ja saps que tindràs seguidors incondicionals i gent que et marxarà. En aquest cas les amistats i les declaracions de caire polític del magnat, lluny de calmar les aigües, van aconseguir crear una revolta d’usuaris en contra de les seves intencions per la xarxa social. Explorar els límits de la llibertat d’expressió, si hi són, poden portar-te a conflictes ètics i morals interns… Mentir deliberadament és llibertat d’expressió, insultar és llibertat d’expressió, l’apologia del nazisme és llibertat d’expressió… Sempre recordo a Popper i la paradoxa de la tolerància: “Una societat que tolera idees intolerants sucumbirà a les forces dels intolerants perquè aquestes son inherentment perilloses” és a dir, cal ser intolerant amb els intolerants, tot i que aquests vulguin emparar-se en la llibertat d’expressió. Sumeu-li ara que l’instint depredador i d’home de negocis de Musk desperta al cap de poc temps de la compra i anuncia que X és totalment ineficient i que sobren el 80% dels treballadors, és a dir, proposa passar de 7500 treballadors a 1500. La desolació i la indignació dels usuaris estava servida i això no passa inadvertit a la competència que a través de noves propostes veuen la possibilitat de captar usuaris frustrats i enfadats… Com passa amb els vots però en forma de comptes de xarxes socials.
Apareixen dos clars aspirants al tro, “Mastodon” una xarxa social ja existent que promet estar descentralitzada i et cedeix el poder que les altres xarxes han atorgat a l’algoritme i a les butxaques publicitàries…. I ohhh sorpresa apareix Threads! El senyor Zuckerberg veu la possibilitat de quedar-se amb un bon tros del pastís que sempre li ha faltat, el de la interacció entre usuaris per textos de 140 a 180 caràcters. Meta veu la oportunitat i presenta el desembre del 2023 una xarxa social que et permet mantenir una part dels seguidors que ja tenies a Instagram i no haver de partir de zero amb una experiència d’usuari molt semblant (calcada) a la d’X.
I què ha passat? Aquí ve la part interessant per un servidor perquè més d’un any després es poden treure algunes conclusions. La primera és la clara decadència d’X quant a valor econòmic; el valor d’X avui segons els experts és d’uns 9 mil milions de dòlars, molt lluny dels 44 mil que en va pagar Musk. El que sorprèn és que les baixes no són les que els endevinaires preveien: X ha perdut (segons estimacions externes perquè la companyia no facilita dades) un 9% d’usuaris actius i un percentatge molt menor de comptes donats de baixa. Després de les 7 plagues que el propietari de Tesla ha fet passar pel camí de l’antiga Twitter, la gent continua utilitzant la xarxa social. Això sí, els primers que han marxat corrents són els anunciants en un gairebé 60% (molt lògic!), fet que, per molt que et carreguis el 70% de la plantilla, fa que l’empresa tingui problemes per demostrar solvència.
Mastodon va tenir un moment d’esplendor, però la dificultat que entranya la interacció entre usuaris i la complexitat de l’ús de la xarxa en general l’han tornat a relegar on ja era, una xarxa de nínxol, de culte.
Finalment, però no menys important, és el paper de Threads. La xarxa de Meta s’ha convertit en un parc d’atraccions abandonat on els seus usuaris no saben massa bé què hi fan allà… Una mena de Marina d’Or de les xarxes socials. De fet, és habitual trobar-te usuaris més o menys coneguts i reconeguts que la primera publicació que fan tracta de preguntar als demés “Aquí què s’hi fa?”. Han deixat els usuaris de la mà de déu, sense dotar d’ànima ni de fil conductor a la xarxa i això fa que l’usuari, que està acostumat que l’agafin de la mà i el guiïn pel camí que ha de fer no entengui massa res. I quan això passa sempre sol guanyar el sexe… Com que no sabem què fer doncs acabem publicitant la nostra solteria, els nostres cossos d’infart, expliquem i proposem intrèpides barrabassades relacionades amb el món de la copulació per veure si algú puja l’aposta buscant like gratuït i fàcil o busquem cites exprés per satisfer els sentits més primaris. L’altre dia llegia a un usuari que li contestava a un altre que preguntava què coi es feia allà, el següent “És com un nou Tinder on d’entrada hauràs d’escriure més”. Jo me’n faig creus, perquè penso que sempre es posa el pa a la boca d’aquell qui no té dents: amb la de projectes fantàstics que s’afoguen per falta de finançament i veig aquest parc enorme ple de gent sense que ningú faci de guia ni aporti valor a la plataforma, sense cap estratègia… En fi… Com que hi ha molts calers i molt d’orgull darrera de cada proposta m’hi jugo un König que ningú reconeixerà errors i que poca variació veurem entre dos actors que sembla que competeixin per demostrar qui ho fa pitjor i un altre (Mastodon) que passava per allà i l’han fotut a una guerra que mai va ser la seva. Te’l jugues?
