Són aquestes paraules de la pregària angoixada de Mardoqueu, al llibre d’Ester (Est 4:17) les que millor defineixen la situació i els sentiments de dol i de tristesa que estem vivint els valencians, angoixats i desolats per les conseqüències de la DANA que hem patit.

De la Plana d’Utiel i Requena fins a l’Horta i a la Ribera Alta i Baixa, les pluges torrencials que hem sofert, fa que ens trobem desolats, sobretot pel centenar llarg de persones que han perdut la vida.

Ponts enfonsats, carreteres negades, cotxes amuntegats, cases i carrers plens de fang, persones atrapades a la carretera…..Realment és un paisatge catastròfic. El diluvi que hem patit, ha fet que es recolliren fins a 491 litres a Xiva o 400 a Pedralba, i a Torís, 630 litres en 24 hores.

És temps de dol, de solidaritat, de fraternitat i de donar consol i esperança a les famílies de les víctimes i a tots els afectats per la brutalitat d’aquesta DANA. I de demanar al Senyor que, com deia la pregària de Mardoqueu, canvie “el nostre dol en joia”.

Però també és temps de fer-nos moltes preguntes.

¿Per què el novembre de 2023 el govern del senyor Mazón va eliminar la Unitat Valenciana d’Emergències? El senyor Mazón va qualificar aquest organisme de xiringuito i va ser el primer ens del Botànic que va suprimir.

He trobat molt interessant, diria que magnífic, l’article a Levante de la periodista Isabel Olmos, Riada en Valencia: la alarma sonó demasiado tarde. Olmos denuncia la «ausencia tardía de información institucional» la tarda del dimarts 29: «no hubo alerta global general. Solo a las 20 h, cuando el desastre ya se había materializado, sonó una ensordecedora alarma para decirnos lo que ya los medios de comunicación estábamos contando: que salir de casa podía costar la vida». Per això, molt assenyadament, la periodista diu al seu article: «No podía la Generalitat prever todo esto. ¿Por qué los protocolos de aviso no se activaron mucho antes? ¿Puede un president de la Generalitat no salir a comparecer hasta las 21 h, cuando ya todos los accesos están colapsados?». Cal recordar que el president Mazón— en un tuit seu que després va esborrar— afirmava que «la intensidad de la gota fría disminuirá a partir de las 18 h, ya que se trasladará a la Serranía de Cuenca», cosa del tot falsa.

També el periodista Alfons Garcia, al seu article Indignación en la devastación, deia: “La reacción de las autoridades tardó. Es a las 21.20 cuando comparece en la televisión pública el president de la Generalitat. El caos ya era un hecho». El periodista també es pregunta sobre la gestió dels embassaments i per què la Moncloa informa de la constitució d’un comitè de crisi passades les 23 h del dimarts. El seu article acaba amb una frase molt important: «Tras el luto será el tiempo de las responsabilidades. Éstas, en política, se traducen en destituciones o dimisiones. ¿Se podría haber hecho mejor? Yo no puedo contestar que no». De fet, com diu la cap de Meteorologia de la Televisió Valenciana, Victòria Rosselló, «alguna cosa ha d’haver fallat en la cadena de decisions i de responsables», ja que si «a migdia ja diem que si no és necessari, no s’isca de casa i qui ha de prendre la decisió perquè els mitjans la donem a l’audiència, fa que t’arribe en un timbre a les huit de la vesprada… És inexplicable».

Per això ara caldrà vore què ha passat i quines responsabilitats tenen les diverses Administracions, tenint en compte que l’enviament d’alertes és exclusiu del govern valencià.

El més dolorós de tot, és que centenars de valencians, que no haurien d’haver mort, ja no estan amb nosaltres. Ara la pregària per ells i pels seus familiars i per tots els afectats per la DANA, ens dona esperança i consol enmig del desconsol i de la tristesa. Sabem que Déu pot canviar «el nostre dol en joia», com pregava Mardoqueu. Per més difícil que puga semblar. I sabem també que amb l’ajuda del Senyor, podrem viure amb esperança aquests moments tan dolorosos i tan tristos que estem patint els valencians. També és important la decisió de l’arquebisbe Benavent, d’oferir les seues instal·lacions als afectats per la DANA. Aquesta és l’Església que sap embrutar-se les mans de fang, per ajudar el nostre món. Aquesta és l’Església creient i sobretot, creïble, que està al costat, com ho feia Jesús, dels qui sofreixen.

En la festa de Tots Sants, Jesús a l’Evangeli ens posa com a models els qui ploren i els qui estan de dol. Quantes llàgrimes vessades, quant sofriment, quantes persones estan de dol. Els salms que resem aquests dies, m’ajuden a posar-me en la pell de tots els qui estan patint. El Salm 6: «Els ulls se’m consumeixen de tristesa, tant de dolor els fa envellir». O el Salm 30: «Heu mirat el meu sofriment, de tristor se’m consumeixen els ulls, el cor i les entranyes. La meua vida s’esgota en les penes, els meus anys en el dolor. Decau el meu vigor de tant sofrir, se’m consumeixen les forces». I encara, el Salm 37: «Camine prostrat i entristit, vaig de dol tot el dia, estic esgotat i desfet». I més encara el Salm 68: «Salveu-me Déu meu. L’aigua em cobreix, m’estic ofegant, he caigut en un fangar sense fons i no tinc on posar els peus. Estic rendit de tant cridar, tinc el coll adolorit». Però malgrat el dolor i el sofriment, Déu, que escolta les nostres súpliques, ve a ajudar-nos i ens infon esperança i pau, com diu el Salm 12: «Jo sabent que m’estimeu, tinc plena confiança».

És l’hora de consolar i d’estar al costat de les víctimes d’aquesta catàstrofe. És l’hora de la solidaritat i d’infondre esperança als qui ho han perdut tot i de fer costat als qui ja no tenen els éssers estimats, que s’ha emportat l’aigua i el fang. Però també és l’hora que les Administracions es deixen la pell per ajudar els afectats per la DANA i de demanar responsabilitat als qui han donat les ordres equivocades.