A Espanya, les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) són un mecanisme que permet a la ciutadania proposar lleis al Congrés dels Diputats, plantejant propostes legislatives per tal que tinguin un debat i, si així ho consideren les persones representants, aprovar aquesta proposta com una llei.

Les ILP estan regulades per l’article 87.3 de la Constitució Espanyola i es desenvolupa per la Llei Orgànica 3/1984, que regula el procediment concret. Segons aquesta normativa la proposta ha de ser recolzada per almenys 500.000 signatures de ciutadania amb dret a vot, amb un termini màxim de 9 mesos (3 mesos si es considera que cal ampliar-se per força major), i aquestes signatures hauran de ser validades per la Junta Electoral Central. Es poden presentar ILP de qualsevol temàtica sempre que no sigui per modificar lleis orgàniques, tributs, temes de caràcter internacional, prerrogatives de la Corona o qüestions relacionades amb la reforma constitucional.

La realitat és que l’ILP, almenys fins ara, ha tingut poc èxit. Malauradament, la majoria d’ILP no aconsegueixen superar els requisits i moltes que sí que ho aconsegueixes, finalment no són aprovades post debat del Congrés dels Diputats. Tota una odissea que ha fet que solament 4 ILP s’han aprovat pel Congrés dels Diputats. La primera, la llei de la televisió sense fronteres (1997) permet la regulació de les emissions de les televisions i la limitació de la publicitat de begudes alcohòliques. La segona, la llei de protecció dels animals en els espectacles (2007) té la finalitat de prohibir l’ús d’animal en certs espectacles públics. La tercera, la llei sobre l’habitatge (2007) propulsada a Catalunya, té la finalitat de garantir l’accés a l’habitatge digne i regular els desnonaments (tot un debat actual), la proposició per la donació en el pagament (2012).

L’alt cost i les dificultats logístiques d’arribar a les 500.000 signatures físiques (de moment no es pot implementar un sistema digital o híbrid) i el rebuig polític de les ILP han fet que, almenys per ara, no siguin una eina democràtica amb uns grans resultats. Segurament si a les ILP es reduís el nombre mínim de signatures, es digitalitzés el procés de recollida de les signatures i el poder polític n’aprovés més, les ILP es convertirien en una bona eina, eficaç i eficient, per recollir la veu de la ciutadania.