Aquestes quatre expressions les utilitzem els valencians (en diverses comarques), per anomenar una mateixa paraula. La primera de les quatre expressions (aigua) és la correcta, com recull al Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL. Les altres tres s’utilitzen incorrectament, però com defensa el president de la Diputació de València, son expressions en “el valencià dels nostres pobles” i no “el valencià dels sabuts”, com va dir fa unes setmanes el senyor Vicente Mompó.
El problema està a l’hora d’escriure el nom d’aquest líquid. Quina de les quatre expressions està en “el valencià dels nostres pobles”? Perquè totes quatre les utilitza el poble!
El president Mompó ha determinat que la Diputació de València i concretament l’Institut Alfons el Magnànim, abandone l’Associació d’Editors del País Valencià, perquè no utilitzava “el valencià dels nostres pobles”. Fins i tot, el president Mompó ha lamentat que l’AVL utilitze ”una línia allunyada del valencià, del nostre valencià, el que parlem des de que hem nascut”. No sé si també lamentarà el senyor Mompó, que la “Real Academia Española” utilitze un castellà allunyat del castellà d’Utiel, de Requena o de Villar de l’Arzobispo.
També fa uns anys, el Conseller d’Educació de la Generalitat del País Valencià, el Sr. Rovira (un cognom ben català, que vol dir: lloc poblat de roures), va entregar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua uns consells, perquè aquest conseller vol un valencià “más cercano a la calle” (Levante, 23 d’octubre de 2023).
I encara, el Sr. Juan Carlos Caballero, regidor de l’ajuntament de València (que es creu catedràtic de filologia), deia que “defenderemos el bilingüismo cordial, el valenciano de la calle, del que hablaban nuestros abuelos, el valenciano de Valencia y rechazamos la invasión del catalán en nuestra lengua”. El senyor Caballero vol el “valenciano de Valencia”, no el de Cocentaina, el d’Almenara, el d’Oliva, el d’Elx o el de Castell de cabres.
Tant el conseller Rovira com el regidor Caballero com el president Mompó, haurien d’anar a Morella, Benicolet, Petrer, Mutxamel, Borriana o Castalla, per vore com parlen els ciutadans d’aquestes localitats. O és que només és vàlid el “valenciano de Valencia”?
Quina expressió d’aquestes és en el valencià dels nostres pobles? La “quereïlla”, la “creïlla” o la “queradilla”? Perquè les tres paraules son utilitzades pels valencians dels nostres pobles.
I la paraula “iaio”? Per què no dir “güelo” u “uelo” que es diu a molts pobles?
I la paraula “pimentó”, que a la Safor i a la Plana anomenen “pebrera” i a l’Alcoià, “bajoca”?
Hem de dir “nosaltres”, “mosatros”, “nosatres”, “nosatros” o “natros”?
I “ací” o “aquí”? Perquè “ací” ho diem a molts pobles, però també, a d’altres, diuen “aquí”. Quin és “el valencià dels nostres pobles”, senyor Mompó?
El president de la Diputació diu que no s’ha de dir sortir, sinó eixir. Els ho dirà vostè això als valencians dels Ports o de l’Alt Maestrat que diuen normalment, “sortir”? O és que aquests valencians no parlen “el valencià dels nostre pobles”?.
I no pararíem de dir paraules “del valencià dels nostres pobles”. Quina expressió seria la correcta?
Si el senyor Mompó vol “el valencià dels nostres pobles” (de quins?), el conseller Rovira, vol un valencià “más cercano a la calle” i el Sr. Caballero vol “el valenciano de la calle”, tindrem un problema que no tenim si acceptem l’autoritat lingüística de l’AVL, com en el castellà s’accepten les normes de la “Real Academia Española”. ¿O els senyors Mompó, Rovira i Caballero no accepten les normes i les decisions de la “Real Academia Española”? Aquests tres senyors creuen que la RAE acceptarà al Diccionario de la Lengua Española, expressions “del castellà de la calle”, com:
Adió, mu buena
Estoi apalancao
Buena noche a tos
Espeluznao
Ezú, María i Jozé
Joer
Lo que ha pasao, ha pasao
Madrit o Madriz
Me he acordao de ti
Mi arma
Mi hermana se quedó pasmá
¿Nadie te ha dicho na?
No ni ná
Nosotros vamo a Graná
Soy pastó d’ovejas
Zevilla
Una tajá de melón
Usté dirá
Vamo pa dentro
Vamo pa casa
Vaya usté con Dió
Ná de ná
Me he comprao un coche
Lo derecho de la mujere
¿Alguna pregunta má?
Se lo pido por favó
Ya viene pa cá
Niño vete pa llá
Te doy media guantá
Me pezan lo año
Eso es pa ti
¿Els senyors Rovira, Mompó i Caballero demanaran a la presidenta de la Comunidad de Madrid i al president d’Andalusia que escriguen els seus discursos en un castellà “más cercano a la calle”? ¿I els acadèmics de la Real Academia de la Lengua recolliran aquestes expressions al Diccionario de la Lengua Española , o bé, com passaria, es riuran de l’analfabetisme dels senyors Rovira, Mompó i Caballero?
Amb la seua ocurrència, del tot ridícula, el conseller Rovira, el president Mompó i el regidor Caballero han mostrat dues coses. Per una part, l’odi que tenen a la nostra llengua en el seu intent de vulgaritzar-la i castellanitzar-la i per l’altra, la seua ineptitud més absoluta per a ser conseller, ni més ni menys que d’Educació, president de a Diputació i regidor de l’ajuntament del Cap i Casal del País Valencià.
Pel que fa al capellà Antoni López i Quiles, a qui conec de tants anys, i que ara ha fet de comparsa dels senyors Mompó i Saragossà, quin desengany!
Per cert: he trobat curiós el segon cognom del president de la Generalitat, Carlos Mazón Guixot, una paraula que el Diccionari Normatiu Valencià, en una primera accepció, ens remet a “Algepsot”, que és un tros d’algeps arrancat d’una obra o que s’ha endurit abans d’aplicar-lo. El cognom, “Guixot” també té una segona accepció: “Garramanxo” o traç imperfecte de lletres escrites sense habilitat. Això és el que fa el Conseller d’Educació, el regidor Juan Carlos Caballero i el president Mompó amb les seues ocurrències (“sense habilitat”), per buscar un valencià “más cercano a la calle”.
També, sense cap mena d’habilitat ni de sentit comú, el Conseller d’Educació ha dit una bestiesa més, i és que el valencià s’ha de promoure, però “no imponerlo”. ¿I als nostres alumnes, als instituts i a les escoles, no se’ls imposa el castellà, les ciències naturals, l’anglès, les matemàtiques o la literatura? ¿O és que aquestes assignatures són optatives i són els alumnes que decideixen lliurement si les estudien (en cas que vulguen fer-ho) i si no, no les estudien? Per això fa un any llarg, sabíem que “el valenciano puntuarà la mitad en las bolsas de Trabajo de Sanidad” (Levante, 26 de gener de 2024). I el castellà? Si un bon professional de la medicina de Londres, París o Roma no sabera gens ni miqueta de castellà, ¿la Conselleria de Sanitat li donaria una plaça de metge a Requena, Vinaròs, Oriola o Sogorb? Com n’és d’ignorant i de demagog el Conseller d’Educació!
Davant aquesta situació de menyspreu a la nostra llengua per part del govern del País Valencià, una vegada més, desgraciadament, hem de lamentar el silenci còmplice dels bisbes valencians, incapaços de defensar el valencià davant la barbàrie del govern del PP, ajudat per VOX (partits que cada dia s’assemblen més), que promou el secessionisme lingüístic i intenta trencar la unitat de la nostra llengua. Els bisbes valencians recorden les paraules de Jesús: “Vosaltres sou la llum del món”? I també: “La veritat vos farà lliures”?
Totes les Universitats del món reconeixen i defensen, com és natural, la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer. Però els polítics del PP i de VOX, s’entesten en negar l’evidència. No m’estranyaria gens que en uns dies negaren també la llei de la gravetat!
Quan els bisbes de Nicaragua, amb valentia, van alçar la seua veu per protestar per les actituds despòtiques del govern de Daniel Ortega i de la seua dona, Rosario Murillo, ací, els bisbes valencians callen o riuen les gracietes d’un govern analfabet que va contra la ciència i que està perpetrant un genocidi lingüístic al nostre país. Els bisbes valencians mirant cap a una altra banda. Clar, la seua actitud és més que coherent, perquè cal que recordem que els bisbes valencians (a excepció del bisbe Enrique), també són responsables de la vulneració dels drets lingüístics que patim els cristians valencians al si de l’Església.
No conec la situació de les parròquies valencianes que celebren misses en la nostra llengua, però sí que sé quin és el percentatge de misses en valencià a la parròquia de l’Alcúdia, el meu poble: de nou misses cada setmana, (sense comptar els funerals), només una, els diumenges a les 9 del matí (en el pitjor horari de totes elles), és en valencià. Els qui es vanaglorien de defensar el bilingüisme, ja m’explicaran com s’entén que a l’Alcúdia (i sense comptar les misses de funeral), només hi haja un 11% de misses en valencià. Això és el bilingüisme?
En la tònica de destruir el valencià, també és d’opereta un nou atac a la nostra llengua, i és que el govern del PP-VOX destinà els diners que s’atorgaven a l’Associació d’Editors del País Valencià, per promocionar el català (8000 euros) a l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats. ¿No tenien una altra partida pressupostària per a l’Escolania que la que estava reservada a l’AEPV?
Per altra part, que el PP i VOX a les Corts Valencianes ignoraren l’Any Estellés, és una mostra de l’analfabetisme d’aquests partits i de l’odi que tenen al poeta valencià més gran des d’Ausiàs March.
I encara, l’última ocurrència, irracional, absurda i acientífica del govern valencià, va ser la “llei de plurilingüisme” que aprovaren conjuntament el PP i VOX, i que consisteix en consultar “a les famílies la “llengua base” de la seua educació” (Levante, 21 de març de 2024). Encara que el tret els va eixir per la culata! Com els ha eixit el tret per la culata al PP i a VOX a les Balears, on el 80% de les famílies han triat el català a l’escola.
La meua pregunta és ¿per què el PP i VOX no presenten una llei perquè les famílies dels alumnes perquè puguen decidir si els seus fills fan matemàtiques o no en fan?
El PP i VOX tenen un odi malaltís al valencià. I és que aquests dos partits no tenen cap altre objectiu que destruir la nostra llengua!
El que em dol és el silenci dels bisbes valencians davant les barrabassades del PP i de VOX. Segur que si aquests dos partits presentaren una llei per suprimir la religió a l’escola, els bisbes posarien el crit al cel. Però si es tracta de fer desaparèixer el valencià, desgraciadament, els bisbes no obrin la boca!
També el PP i VOX van aprovar la llei per a la reforma d’À Punt, i tenint en compte que la proposta electoral de VOX era acabar amb À Punt, com també acabar amb el valencià, vorem aviat el retrocés de la nostra llengua a la televisió valenciana.
Amb totes aquestes propostes indecents i immorals d’aquests dos partits (que són el pitjor atac contra el valencià des de Franco), no puc sinó recordar les paraules del bon rei, Jaume I: Vergonya, cavallers, vergonya!
I és que és una vergonya que el govern valencià, que hauria de promoure i defensar la nostra llengua, fa tot el contrari, intentant destruir-la i fer-la desaparèixer, començant pel president Mazon i la majoria dels seus consellers, que no parlen mai valencià.
A veure si el president Mompó, que no vol “el valencià dels sabuts”, sinó que s’utilitze “el valencià dels nostres pobles” (el d’Alcoi, el de Morella, el d’Alfarrasí, el d’Altea o el de Cocentaina?), convenç els alcaldes de Sevilla i de Madrid, i a l’alcaldessa de València, perquè canvien els noms d’aquestes ciutats, per la llengua que “parlen els pobles”, perquè es diguen, a partir d’ara: Zevilla, Madriz i Baléncia, que és com els ciutadans anomenen aquestes ciutats.
No sé si el president Mompó va assistir, el juliol passat, al XIX congrés del PP. En un diàleg amb la diputada Noelia Núñez (la dels currículums falsos), Toni Nadal comentava que li havia dit a un polític (al senyor Mompó?): “Per què et fiques en temes de llengua? A Mallorca parlem català perquè així ho diuen els filòlegs. Si hi ha un filòleg, un polític no ha d’intervenir”. I Toni Nadal afegia encara: “Polititzar-ho tot (que és el que fa el PP), no és fer cap favor a la societat”.
Que el senyor Mompó deixe la llengua en mans dels filòlegs, com deixa la medicina en mans dels metges. O el senyor Mompó és capaç de dir quina és la millor tècnica per a fer una intervenció de pròstata?
