Alguns consideren que l’estiu acaba el primer dia de setembre, d’altres fins que no comencen la rutina a la segona quinzena de setembre o, fins i tot, alguns viuen en un estiu constant. Així doncs, podem dir que ‘festa major’ és sinònim d’estiu, ja que la majoria de les festes majors tradicionals se celebren durant el període de Sant Joan fins al 29 de setembre per Sant Miquel, és a dir, des del solstici d’estiu a l’equinocci de tardor.
És clar que Catalunya té una gran tradició festiva i cultural des del segle XIII, en què un dels motius pels quals es van començar a celebrar les festes majors va ser a causa de les collites anuals, ja que la fi del cicle agrícola era durant els mesos d’estiu. De mica en mica, es van anar incorporant commemoracions als sants patrons. La representació religiosa cristiana ha tingut una gran permanència durant segles i, encara que avui dia es mantinguin alguns d’aquests costums, no es prioritzen tal com es feia abans.
La festa major d’un poble, barri o ciutat acostuma a dedicar-se al seu patró o patrona perquè temps enrere s’establia una gran relació amb la religió. A tall d’exemple, la festa major de Barcelona és clarament reconeguda per La Mercè (24 de setembre) i la festa major de Tarragona per Santa Tecla (23 de setembre). Així doncs, la data de celebració de la festa coincideix amb el sant del patró de la població.
La festa major de Vilafranca del Penedès és una de les més emblemàtiques perquè es considera la més típica de Catalunya, celebrada el 30 d’agost, per Sant Fèlix.
Cada població o barri té les seves particularitats, sense les quals aquestes no serien el mateix. Així veiem com el barri de Gràcia sense els carrers guarnits, Olot sense el ball pla o Sitges sense la moixiganga perdrien tota la seva essència. Alguns municipis no només celebren la festa major d’estiu, sinó que també celebren la festa major d’hivern.
Actualment, cada població catalana dedica uns dies a celebrar la seva festa major amb les seves particularitats, encara que hi hagi alguns atributs semblants com les cercaviles; en què participen capgrossos, gegants, bastoners, castellers, ballades de sardanes, esbarts dansaries i, també, el bestiari popular. D’aquesta manera, s’anuncia pels carrers l’arribada de la festa.
En una festa major tampoc hi poden faltar els concerts, els correfocs, les fires, les activitats a peu de carrer, les representacions teatrals, el pregó de festa major, la sortida d’ofici, els focs artificials o els concursos…
Així doncs, la festa major és la festa local en la qual es fa comunitat, reconeix el valor del municipi i projecta la seva cultura.
