De moment, les dues promeses electorals més comentades de Ciutadans per aconseguir l’alcaldia de Barcelona es basen en la intolerància i el fanatisme. El passat 4 de maig la candidata Carina Mejías va dir que, en cas de ser alcaldessa –Déu ens en guardi- posaria tots els “impediments possibles” a la realització de la manifestació de l’ANC de la propera Diada que ha de tenir lloc a l’Avinguda Meridiana.
Segons ella, aquests actes “interessen a un projecte polític cada cop més minoritari” i “es paga amb diners públics”. Tant una afirmació com l’altra són mentida, però la segona és especialment perniciosa perquè, fins i tot, no es pot ni arribar a relativitzar. L’únic que es paga amb diners públics és la seguretat dels que hi assistim que, tot sigui dit, amb prou feines deixem cap paper a terra i procurem comportar-nos com a persones. Que se’ns pagui –que ens paguem- la seguretat li deu saber greu, però encara no l’he sentit parlar de les manifestacions neonazis del 12 d’octubre allà a Montjuïc o les de la Plaça Catalunya on hi conviuen la Constitució i l’esvàstica en plena harmonia, requerint també la presència de la policia encara que tot sovint per controlar els manifestants i garantir la integritat física de la gent que passa per allà.
La segona promesa fanàtica és la que ha fet avui en una entrevista al Diari Ara, on ha dit que enderrocaria El Born Centre Cultural “perquè se n’ha fet un ús molt partidista”. De fet, el que acull El Born CC són les restes arqueològiques del barri de La Ribera que va ser ordenat enderrocar per Felip V com a venjança per la resistència catalana. Mejías no en té prou amb un enderroc, sinó que vol enderrocar les restes de l’enderroc forçós per derrotar dues vegades aquella pobra gent i el que ha significat el seu patiment per a les generacions posteriors.
Fa un parell de mesos els tarats d’Estat Islàmic estremien el món amb la destrucció del patrimoni històric iraquià. La seva ment malaltissa no podia assimilar que abans de l’aparició de l’Islam en aquell territori es seguissin altres religions i es veneressin divinitats diferents a la seva. Calia eliminar tota resta física d’un passat que no poden acceptar, com si amb aquest acte eliminessin el passat en si.
Per alguns fanàtics d’altres latituds cal enderrocar allò que ens recorda que hi hagué vida més enllà de l’Espanya unitària i castellanocèntrica esperant, així, eradicar els mals pensaments de la tribu autòctona. El proper pas serà enderrocar Ciutat Vella en general i després entrar al MNAC a calar foc a tot allò anterior al barroc.
